A l’Estat li convé un judici pulcre. No es pot permetre ni una ombra, ni una traça de dubte. S’hi juga massa, però no les té totes. Haurem d’esperar uns dies, un cop s’obri el teló, si la funció acaba sent o no una farsa. De moment, els preàmbuls no conviden del tot a l’optimisme. Algunes portes han grinyolat; la tensió és evident.

La llista d’anomalies o d’absurds previs no han estat banals, començant per la gravació per part d’un agent, des d’un furgó policial, del trasllat dels presos polítics a Madrid, tot fent mofa de la gent que els acomiadava, les denuncies dels polítics sobre les condicions de les cel·les, la protesta d’alguns d’ells perquè encara no disposaven dels ordinadors per a preparar millor el judici, la fixació ridícula que encara hi ha contra el color groc a segons quins llocs de l’estat o la prohibició d’entrar a les presons revistes “políticament incorrectes” com El Jueves.

El judici començarà, si tot va com hauria d’anar, el proper dimarts 12 de febrer. S’allargarà durant mesos. És una temeritat, veient els precedents, afirmar amb rotunditat que hi haurà un clima d’imparcialitat, i que es farà justícia. S’han acceptat diversos testimonis de la defensa, però també és cert que s’han obviat d’altres, i no s’han admès observadors internacionals.

Hi ha una esperança, però. El judici no quedarà reduït dins les parets peninsulars. Es podrà veure arreu, per televisió. Quan s’iniciï, unes altres persones, en el cor d’Europa, posaran també el cronòmetre en funcionament. Seran els que vetllaran, sense pestanyejar, perquè tot rutlli bé, i en prendran nota. Precisament, el Tribunal Europeu dels Drets Humans serà el lloc on continuarà, amb tota seguretat, el procés català.

Caldrà veure, doncs, si el vell esperit inquisidor espanyol es renovarà i si el ja clàssic “a por ellos” tindrà continuïtat més enllà dels carrers i de les casernes. Tenint en compte la repercussió internacional, serà interessant escoltar els absurds arguments dels fiscals a favor de la rebel·lió i de la sedició. Més d’un, em sembla, farà el ridícul.

Els mitjans afins a la dreta espanyola voldran fer també el seu propi judici. De fet, ja fa temps que l’estan fent. Tot i que a la mentida se la vulgui disfressar amb la veritat, aquella quedarà del tot al descobert. Els ultres de Vox aprofitaran el judici per fer la seva particular campanya. PP i C’s no es volen quedar enrere i ja fa dies que escalfen l’ambient. El darrer episodi, bescantant Pedro Sánchez, al qual acusen de traïdor i de ser una mena de putxinel·li en mans dels “separatistas”. I això només perquè s’ha parlat de la probable creació de la figura del relator o del mediador. En fi… Què podem esperar d’aquesta gent?

Honoré Daumier. De la sèrie Les Gens de Justice, 1845.