La Nau torna després d’uns mesos confinada i muda, i ho farà més encongida. Alguns potser l’havien imaginat desballestada, arraconada al port i presa d’un somni etern. No ha estat ben bé així. La Nau reprèn la marxa, just amb el canvi d’any, però alleugerint la seva càrrega. No podrà navegar per aigües profundes ─no té la capacitat ni l’audàcia─ però això no vol dir que lliscar per aigües superficials sigui sinònim de superficialitat.

La Nau és viva, lliure. A cada expedició s’endurà les paraules justes: vetllarà a cada moment per què no hi hagi més de mil caràcters, sense comptar els silencis─és a dir, els espais─. Com fins ara, sortirà els dijous, al migdia de la setmana, equidistant de l’alba i del crepuscle.

En fi, que La Nau reapareix de bell nou, encetant una altra etapa, dibuixant en el blau del mar i del cel petits fragments de política, periodisme i cultura─i amb ella els llibres─, una mostra de la creació d’homes i dones.

Aquesta setmana La Nau ha comprovat que pot tornar a moure’s. Ha reconegut l’oreig del mar i la salabror. Té delit per viatjar. Donem-li, doncs, aquesta satisfacció. Dijous que ve ja tindrà la càrrega ─el tema, els temes─ a punt. De moment, us envia una salutació.

La pintura que encapçala el text és de Wasili Kandinski. Barca en el mar, Rapallo, 1906.

---