La Nau és una publicació setmanal independent. No segueix cap ideologia concreta. Tampoc no pretén ser guia de ningú. Això no vol dir que no pugui tenir les seves idees, sempre dins del respecte i de la radicalitat democràtica.
La Nau porta una càrrega modesta, lleugera. El viatge pot ser fascinant, també incert; la mar és plena d’incògnites. Pel camí es trobarà milers d’illes, tantes com històries humanes hi ha. Té la seva lògica; la realitat és multiforme, insegura, canviant.
No defugim la subjectivitat, d’altra banda imprescindible en un periodisme que vol tenir una mirada pròpia. El vagareig es farà amb tota llibertat i determinació, però amb responsabilitat i consideració envers totes les idees, sempre que no atemptin contra els drets humans i el medi ambient.
La Nau és un mitjà senzill, sense ànim de lucre. No té publicitat ni subvenció de cap mena. Anirem a l’essencial, sense perdre ni rigor ni profunditat. Fomentem la participació externa, sempre que el debat es faci amb educació i respecte. La llibertat d’expressió ha de ser exercida sense privacions, cadascú sap on posa els límits. En tot cas, La Nau no contribuirà mai a donar cobertura a actituds que fomentin l’odi i la violència.
La Nau no combrega ni amb els dogmes ni amb el pensament únic propis de la gran majoria de poders que actualment dominen el món. Un món que es pretén, d’altra banda, cada vegada més militaritzat i obedient.
Apostem pel pensament crític i som propers a les persones que pateixen dolor i injustícia. No podem oblidar els col·lectius menys afavorits, nàufrags de la terra, des de la proximitat i l’empatia. Una societat democràtica no ha de renunciar, creiem, a més llibertat, justícia, solidaritat. Reivindiquem l’humanisme, l’esperit il·lustrat, obert a totes les cultures, i una visió cosmopolita del món. L’humor i la ironia, aplicats també a un mateix, són elements necessaris, imprescindibles en una democràcia.
Cada persona, en l’àmbit que sigui, pot cooperar per una societat més justa i solidària. Vivim temps difícils. Els atacs a la llibertat d’expressió i la vulneració dels drets de les minories són fets molt preocupants. L’abús de poder exercit per alguns estats, que amenacen les llibertats individuals i col·lectives, no és acceptable de cap de les maneres. La lluita per la preservació del medi ambient i la salut de les persones són temes que també intentarem abordar amb tota minuciositat. La decadència ambiental i cultural de moltes zones del planeta ens indigna. No podem callar. Ho farem, doncs, a través de la paraula, feble però enèrgica a la vegada.
La cultura hi té un paper fonamental. La cultura és llibertat, un refugi per repensar l’ésser humà i el món, una eina potent de transformació social. Però cultura és també la nau que ens empara i ens aixopluga en el viatge que fem per la vida.
La cultura enclou la literatura, la música, les arts visuals i…la ciència. Per tenir una visió integral de la societat cal la cooperació i el diàleg, en un pla d’igualtat, entre les diverses disciplines.
La Nau dona importància també a les manifestacions del periodisme literari i a les diverses expressions de la no ficció. De fet, hi ha una intenció literària a l’hora d’elaborar els escrits que anireu trobant. És més, considerem que la publicació pot ser una creació literària igual com ho pot ser, per exemple, una novel·la. Una altra cosa és que ens en sortim.
Per què La Nau? Hem escollit aquest nom per diversos motius. És una paraula curta i, femenina, i un element, la nau, amb un significat i un simbolisme evidents. En els primers poemes de la humanitat ja hi surten naus. Però també és un objecte que evoca el futur. I entre el passat i el futur hi ha el present, l’ara i aquí.
La Nau pren el nom, també, de la publicació vespertina del mateix nom, activa en el període 1927-1933, fundada per l’escriptor, periodista i polític Antoni Rovira i Virgili. Així, volem retre homenatge, d’alguna manera, no solament a la seva figura, sinó també al conjunt del periodisme català d’intenció literària que es va produir, sobretot, durant l’època de la República, amb figures tan destacades com Gaziel, Pla, Irene Polo o Josep Maria Planes. Dècades després, aquest periodisme fou reprès per altres figures de renom, com la Montserrat Roig. La Nau dirigida per Rovira i Virgili, tenia un ideari democràtic, republicà, liberal (de pensament i en el sentit polític del terme), catalanista i progressista. Aquests valors també ens els fem nostres, ens hi sentim molt còmodes. Però, ja ho hem dit, el mitjà que us presentem també farà visibles altres pensaments que no necessàriament coincidiran amb els esmentats.
Pensem que el periodisme ben fet enalteix la democràcia. La democràcia sense periodisme (crític) és una altra cosa, però no és una democràcia plena. Creiem que una informació pot ser més valuosa per allò que té de fidedigna, amena, clara, precisa, equilibrada i equidistant en el tractament inicial (que no neutral); també, per la seva contundència i per una capacitat de denúncia ben fonamentada. Intentarem parlar, debatre i opinar sobre allò que es veu i allò que no es veu. Sobre tot allò que pugui ser atractiu per narrar, sabent que l’entorn es vesteix de múltiples matisos.
Quatre conceptes ens semblen importants: observar, preguntar, comprendre i explicar. Intentarem fer-ho bé, dins les nostres possibilitats. El periodisme ha de ser, per sobre de tot, honest, independent, plural i allunyat de qualsevol forma de fanatisme i de violència. No estalviarem tampoc l’autocrítica, si cal. Això ens ajudarà a millorar en tots els sentits.
El mar, o qualsevol altre medi material, pot veure’s sotmès al caos o bé a l’ordre. Cal saber moure’s en qualsevol circumstància, però la funció del periodisme ha de ser cercar la veritat, des del convenciment que convé discernir entre les diferents tonalitats. No cal que navegui per un oceà immens o per un espai interplanetari. Pot ser també al llarg d’una extensió molt més petita: un toll, un estany. Però una nau pot ser també un núvol, un ocell o una abella. Les possibilitats, les perspectives, doncs, són múltiples.
Això sí, La Nau mirarà de moure’s més aviat en els marges. En la intempèrie hi serà, certament, però se sent més (in)còmoda prop de la terra, en els límits de l’esfera. A la vida passen coses, i sovint no és precisament en els centres neuràlgics.
La Nau se sent, en un cert sentit, apàtrida. És natural. Més que fidel a una pàtria, és lleial, en tot cas, a una “màtria”. El futur s’escriu en femení. La lluita per la igualtat de gènere també ens la fem nostra. Aquesta “màtria” pot ser la llengua, la terra nua, la mar, però també l’aire, els llibres o els núvols. Aquests elements no en saben, de fronteres. Però és evident que La Nau es fa en un territori concret, a Catalunya, país de la Mediterrània, divers i plural, obert al món. El Mediterrani, justament, serà una de les regions on navegarà amb més freqüència. La Nau, doncs, feta a Catalunya, però amb vocació mediterrània, europea, cosmopolita.
Aquesta publicació, nòmada com és, se sent solidària amb els exiliats, amb els refugiats. Beu del dubte i de la paradoxa, del descobriment i de la comprensió.
La Nau també pot discórrer per camins rurals, sota la llum del sol, la boira o el vent. Són temps líquids, temps d’internet i de xarxes socials. Ens movem en incerteses i ambigüitats. Navegant ja estem fent acció. De tant en tant, però, caldrà també reflexionar, entendre el perquè de les coses, escriure, i, per això, La Nau haurà de tornar al port o bé aturar-se enmig de la mar o a les ribes d’un riu, en la quietud i en la reflexió. La Nau no defuig aquests temps crepusculars. Una nau vincula terres, continents i planetes; és com un pont que uneix. Ens porta d’un lloc a un altre, sovint per camins de dissidència, en territoris on l’ètica i l’estètica, per exemple, es puguin trobar. L’ètica sobrevola totes les nostres accions, viu en les diverses disciplines del saber. Els reptes tecnològics que tenim al davant són immensos. L’ètica i la poesia: una manera d’encarar l’existència.
Les seccions incloses a La Nau són:
─Opinió: Articles d’opinió sobre temes polítics, culturals, socials… Podem partir d’una notícia d’actualitat, una anècdota o un fet casual.
─Crònica: Una crònica pot néixer a partir d’un acte cultural, d’una conferència, d’un concert, d’una conversa, tot passejant i badant per espais urbans i naturals, o d’altres activitats i esdeveniments, tot parlant amb la gent… Per fer-la possible cal ser al lloc, observar, preguntar.
─Mirador: Poden ser notícies, informacions, reflexions, retrats de personatges, biografies breus, necrològiques o efemèrides que ofereixin una visió sobre l’autor o l’autora i l’obra. Mirades sobre la Mediterrània, urbanes i rurals. Mirades sobre el periodisme. Petits fragments del dia a dia, com petits fotogrames, fets singulars que hagin succeït… En aquest apartat s’inclouen també crítiques, ressenyes i comentaris (una valoració i informació breu) de diverses manifestacions culturals, excepte de llibres, els quals es tractaran en el següent apartat. De tant en tant, oferirem també una vinyeta o acudit gràfic històric, que tingui encara vigència avui dia.
El nom escollit per a aquest apartat, “Mirador”, també vol ser un record del setmanari de literatura, art i política del mateix nom, un dels més emblemàtics de l’època republicana. Fundat l’any 1929, es perllongà fins al 1936. A l’etapa de la Guerra Civil, canvià el nom pel de Meridià. Escrit en català i amb una clara vocació europea, van col·laborar a Mirador les millors plomes del periodisme català de l’època, i algunes també d’internacionals.
─Llibres: Reivindiquem, avui més que mai, els llibres com a espais de coneixement i de llibertat. Farem crítiques breus o comentaris d’una obra, novetat o no. Fragments extrets de llibres, especialment de no ficció. També s’hi reproduiran poemes, aforismes, escrits periodístics o comparativa de textos diversos que tinguin afinitats.
Finalment, hi hem afegit també una petita secció anomenada El pensament de migdia, en referència al terme esbossat per Albert Camus a l’obra L’home revoltat. Cada setmana hi escriurem una citació, un fragment, una frase o un aforisme d’un autor o autora. En el llibre esmentat, el pensament de migdia és el lloc on s’acompleix l’equilibri entre ordre i llibertat, entre revolució i amor. La revolta és, precisament, amor i mesura.
David Serrador Ballester ─ La Nau
LA NAU 