L’any 1925, Eugeni Xammar i Josep Pla van viatjar a Rússia. El periodista empordanès va publicar les seves impressions al diari La Publicitat. Amb el material acumulat en va fer un llibre. En canvi, de la ploma del periodista vallesà en van sortir tan sols una mitja dotzena d’articles*, agrupats sota el títol «La Rússia d’avui» i publicats a La Veu de Catalunya. En tot cas, no deixa de ser una mostra rica i literàriament impecable d’un dels grans del periodisme català. En un d’aquests articles (16-8-25), Xammar ens fa saber de la construcció de nous edificis a la perifèria i al centre de Moscou. En un d’aquests s’hi traslladarà en breu la nova seu de l’Institut Lenin. És tanta la producció escrita sobre el líder rus─ mort tot just l’any anterior─ i sobre el leninisme en general, que s’ha decidit construir un nou espai per encabir-hi la quantitat immensa de llibres i documents─ elaborats a Rússia i a fora─, a banda dels seus incomptables manuscrits. Ja fa un temps que el leninisme s’ha convertit …

És difícil dir si estem vivint una època dominada per la fatiga i la resignació o bé per l’esperança. O una altra on preval directament l’horror. Tot depèn de cada individu o poble, però és evident que el món segueix patint greus amenaces: conflictes i penúries sense una solució imminent, la crisi climàtica o els fanatismes, que no deixen d’alimentar l’odi, la mentida i de rebaixar la dignitat humana, i que tenen en les xarxes socials el mitjà més eficient per a propagar les seves idees. També resulta un fre a la millora del benestar general la indiferència d’una part força important de la població, bàsicament perquè hi ha la sensació que poca cosa es pot fer. Deia Bertrand Russell que l’ètica estoica era adequada per a l’època d’Epictet i Marc Aureli perquè era un missatge de resignació i no d’esperança. Els estoics miraven de viure amb serenor i harmonia, guiats per la raó. A això hi afegim l’anhel d’una llibertat interior, una visió cosmopolita i el conreu de valors com la compassió o la …