Resulta estrany i impensable que un govern d’un territori sigui hostil a la seva pròpia llengua, i que alhora ignori i menyspreï els seus escriptors. Però sí, això està passant, i no gaire lluny d’aquí. Els partits que avui governen les Balears i, especialment, el País Valencià, no només no protegeixen i promouen el català de les Illes i el català de València, respectivament, sinó que a més els posen pals a les rodes i pedres a les butxaques per enfonsar-los encara més. De fet, no deixen de ser polítiques velles adaptades als nous temps; aquest cop, però, amb l’ajuda directa─ o amb la iniciativa─ de l’extrema dreta. I és que l’objectiu d’aquesta croada de caire ideològic és tot allò que respiri català. Per exemple, quan es va prohibir la presència de revistes en llengua catalana a una biblioteca del País Valencià. Si això hagués passat en un altre lloc amb les revistes en castellà, de ben segur que una delegació europea hauria vingut immediatament a veure què passava. I amb tota la raó. Però …

Fa setmanes que líders polítics ens alerten sobre la possibilitat que hi pugui haver un esclat bèl·lic d’abast europeu. Un conflicte entre l’OTAN i Rússia, ens diuen, és ben real. No hem d’ignorar les advertències llançades per Macron, Tusk o Robles, sinó que cal prendre-les seriosament o, com a mínim, amb una certa precaució. Tanmateix no deixen de ser, pensem, un punt irreflexives i imprudents. No és una bona solució generar a l’opinió pública una sensació de por i de preocupació, i menys fer front a l’amenaça de Rússia amb un augment desorbitat de la despesa militar (la indústria militar deu ser de les poques del món que tenen grans beneficis tan en temps de pau com en temps de guerra). Per descomptat, condemnem el govern autoritari de Rússia, el màxim responsable d’una guerra que ens avergonyeix a tots i que ja fa més de dos anys que dura. Tanmateix, és més necessari que mai rebaixar la tensió, mostrar sensatesa i oferir propostes concretes de pau, malgrat els deliris bèl·lics de Putin i les amenaces …