Month: Juny de 2023

Ètica

Els reptes i projectes que tenim per endavant són immensos. Vivim moments decisius per saber cap a on anirà el món. Fenòmens com el canvi climàtic i la preservació del medi ambient, l’auge de l’extrema dreta i dels discursos discriminatoris, la deshumanització de certs col·lectius, la violència masclista, la pobresa, les guerres, la fam o el desprestigi de l’educació i la cultura obliguen a mantenir-nos alerta i pensar bé les mesures que cal emprendre per fer-hi front. Les solucions recauen sobretot en polítics honestos i de bon cor, si són capaços de no sotmetre’s a les elits cada cop menys a l’ombra i més exposades a ple sol. Però la responsabilitat, naturalment, és global. Cadascú hauria de fer la seva contribució. L’èxit de tot plegat dependrà, doncs, del camí encetat i de les accions portades a terme. Però per començar hem de tenir clar els ingredients que les han d’acompanyar: l’ètica i el compromís amb la veritat i la justícia. Aleshores si s’acaben acomplint objectius essencials com el benestar i la llibertat de tots els …

El visitant

A principis d’estiu, els boscos, els camps i, en part, les ciutats s’omplen d’olors i de colors. Les flors ofereixen una bella estampa, i el perfum d’algunes cohabita amb la fragància delitosa dels til·lers. Però l’aire també amaga partícules hostils i perjudicials per a la nostra salut. Com l’ozó troposfèric, un gas incolor i inodor que d’una manera més o menys regular visitarà durant les properes setmanes determinades zones del país. Aquest ozó és un contaminant secundari i bàsicament es forma a partir dels òxids de nitrogen i de compostos orgànics volàtils emesos pels vehicles i les indústries de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Només cal una forta radiació solar i també una brisa intensa perquè aquest component pugui néixer i viatjar, sense pagar cap peatge, fins arribar a les contrades interiors. Entitats ecologistes apunten que el 95% dels ciutadans de l’estat respiren aire contaminat. Unes quantes vegades, a més, s’han superat els límits permesos. No és agradable sentir això; més aviat és indignant. Evidentment no només perjudica la salut de les persones ─sobretot les …

Dignitat

Hi ha una dita dels caldeus que diu: “L’home és un animal de natura vària, multiforme i mudadissa”. Pico della Mirandola (1463-1494) l’esmenta en el seu famós Discurs sobre la dignitat de l’home, una obra ensenya de l’humanisme, un cant a la llibertat i a la confiança en la raó i en les aptituds de l’ésser humà: “L’home ha nascut amb la capacitat de ser allò que volem”(…) Som escultors de nosaltres mateixos. Però compte, que aquest honor que ens ha estat concedit no ens faci caure en l’estupidesa i en la bestialitat. Gairebé un segle després, Étienne de la Boétie (1530-1563) escriu un altre text cabdal, La servitud voluntària: “Només volia entendre com pot ser que tants homes, tantes viles, tantes ciutats i tantes nacions suportin, algunes vegades, un tirà sol que no té altre poder que el que ells mateixos li donen…” Precursor de la política moderna, amic de Montaigne, La Boétie pren partit també per la llibertat i expressa el seu horror a la tirania. No hi ha res al món tan …

Diàleg

El diàleg resulta imprescindible per resoldre conflictes i arribar a solucions més o menys estables. Això que sembla tan evident, no s’ha aprofundit del tot. Si bé els diàlegs polític i/o social solen ser els més prolixos, en algunes situacions també és imprescindible el diàleg interreligiós. Perquè en els conflictes on les religions hi tenen un pes important, aquest diàleg pot ser un impuls a la mateixa política i, per tant, a la resolució plena dels conflictes en qüestió. Però no ens enganyem, allò que possibilita un diàleg interreligiós resideix en unes normes anàlogues als altres tipus de diàleg. És a dir, treballar allò que hi ha en comú entre les diverses creences i no insistir en allò que les separa. També, naturalment, una bona dosi de tolerància i de paciència, així com deixar de banda tota actitud de supèrbia i de dogmatisme. És a partir d’un substrat comú─ o ètica primigènia─, a partir del qual s’han desenvolupat les religions─ en la línia de Hans Küng─ , i no aixecant la bandera del monopoli de …

L’atzar

Som a principis de novembre de 1985. Al Teatre Museu Dalí de Figueres té lloc un fòrum sobre atzar i determinisme, amb la presència de científics i filòsofs de prestigi internacional, sota la direcció de Jorge Wagensberg. El mateix Dalí ha mostrat interès. Recordem que la seva passió per la ciència ve de lluny i que aquesta és present d’una forma explícita en alguns dels seus quadres. Tanmateix, el pintor empordanès no hi ha pogut assistir presencialment. El seu delicat estat de salut l’ha obligat a recloure’s a la seva habitació. No obstant això segueix els debats per un circuit tancat de televisió. La qüestió de fons és: “És l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrínsec de la naturalesa?” La funció que juga l’atzar en el nostre món i en la nostra vida ha estat sempre un tema excitant i ha donat lloc a controvèrsies de tota mena. El químic Ilya Prigogine subscriu el paper creatiu del temps i la presència de l’atzar en la vida de l’ésser humà i en …