“Al principi, la idea d’anar-me’n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció contra Franco, no va néixer de les ganes d’ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d’ajudar-me a mi mateix”. Així comença el seu relat Sygmunt Stein, escrit originalment en jiddisch i publicat a París l’any 1961*. Stein, periodista i militant comunista jueu de Praga, trasbalsat pels processos de Moscou, decideix participar a la Guerra Civil i s’incorpora a les Brigades Internacionals. Però la il·lusió i la joia inicials, amb el triomf de la revolució i la unió en la lluita contra el feixisme, aviat fa un tomb i dona lloc a una sèrie d’esdeveniments contradictoris i descoratjadors. Stein des d’una posició més o menys privilegiada observa els canvis que es produeixen i com s’imposen progressivament en el bàndol republicà les disposicions d’Stalin, en el seu afany pel control de la guerra. Per això, el dictador no dubta, amb l’ajuda inestimable sobre el terreny d’una colla de titelles, en crear un estat de terror contra qui es desviï de la fe dogmàtica de …