No he acabat d’entendre mai com una persona formada en “lletres”, quan s’enfronta a una qüestió científica, acaba dient: “És que jo soc de lletres”. Així, tal com raja. El desig, i menys l’esforç, per saber coses i assolir una informació veraç, no cotitza a l’alça─ tot i les excepcions─ .

La divisió “ciències” i “lletres” és absurda, limitada, i ha fet un mal terrible. Els humans, sempre amb la temptació de dividir, classificar i separar, enlloc d’unir. Justament allò més enriquidor és el coneixement compartit, global, holístic, i la curiositat per saber coses diverses, encara que aparentment siguin alienes a un mateix.

Aquesta actitud ens fa comprendre millor el món, afavoreix la relació amb els altres i reforça el plaer per saber cada cop més. Conèixer una matèria en concret hauria de desplegar un conjunt d’infinites ramificacions que ens porten a altres sabers.

En general, la situació més habitual és que són més les persones formades en ciències les que s’interessen o saben de “lletres” que no al revés. Per què? Per una mala experiència escolar? Pel tòpic que diu que moltes ciències formen part de sabers incomprensibles? Per les matemàtiques, necessàries en moltes d’elles?

És possible que pugui ser així, però ningú no pot negar que les matemàtiques ens ajuden a comprendre el món, tenen un munt d’aplicacions─ també en l’art─ i ens han facilitat moltíssim les coses. Davant d’un problema complex utilitzem el pensament lògic o abstracte o bé estratègies matemàtiques amb un llenguatge el més simple possible per unir o resoldre diversos elements que ens permetran assolir el resultat desitjat. La complexitat explicada amb un llenguatge clar i sense guarniments innecessaris. Moltes vegades, menys és més.

Així mateix, ens satisfà la iniciativa que ha sorgit del grau de Medicina de la UPF d’introduir una matèria d’humanitats entre els seus estudiants i promoure la lectura d’autors clàssics. La medicina, una disciplina humanista, tot sovint però excessivament presa pel cientisme i la tècnica i que, amb aquestes iniciatives, facilitarà encara més als futurs metges i metgesses tenir cura i empatia dels seus pacients.

Tant de bo, doncs, disciplines com la filosofia, la poesia o la música poguessin ocupar més espai en les facultats de ciències.

De la mateixa manera, hauria de ser més habitual que en les facultats de lletres, per exemple, s’hi poguessin llegir i estudiar textos de caire científic. Seria un fet positiu per les dues bandes.

L’admiració, la bellesa o la curiositat inciten a saber més. Entendre el món, tenir nocions de ciència o de filologia, per exemple, afavoreix una actitud ètica davant l’existència, i ens dona la possibilitat d’intentar emprendre certes transformacions amb l’objectiu de millorar el món.

El dibuix representat és de Leonardo da Vinci. Ancià de perfil dret, assegut en una roca; estudis d’aigua. 1510-1513.