Autor: David S.B.

La Nau torna a casa

Published by

Com cada estiu La Nau deixa de navegar i torna al port. Lliurem la càrrega i gaudim, per una temporada, de la calma i la contemplació des de terra. La Nau abandona el blau i torna al verd, bé que la presència dels dos colors, i de molts altres, amb tots els matisos possibles, ens acompanyen siguem on siguem. Tornem a casa, sí, però la nostra llar es troba a tot arreu. Esperem, tanmateix, que ens tornem a veure i puguem, més d’hora que tard, reprendre el viatge que fa poc més de vuit anys vam iniciar. En tot aquest temps ens hem omplert de plaer i coneixement, de curiositat i compromís, de cultura i bellesa. Amb humilitat però també amb determinació, La Nau ha volgut contribuir a la pau, al saber, a la llibertat, cosa que de retruc ha esdevingut també una cuirassa contra qualsevol tipus de violència i d’intolerància. Hem après moltíssim, però també som conscients que tot, o gairebé tot, queda encara per fer. Per això, sigui en les condicions que sigui, …

Un món accelerat i imprevisible

Published by

Hem superat el primer quart del segle XXI, i encara no sabem on anem. El camí és confús, imprecís. No s’albira tampoc cap illa on puguem baixar i pensar amb calma. El dia esdevé nit, i la nit permet somiar un nou dia, que no acaba d’arribar mai. Però resistim, i això, al cap i a la fi, és el que compta. Vivim una època de canvis profunds ─socials, polítics i tecnològics─, amb tota mena d’esdeveniments constants i sorprenents, gairebé sense temps per pair-los. Fem via acompanyats per una incertesa creixent, capficats sobre el futur de la humanitat i del conjunt del planeta. Observem, alhora, amb perplexitat i tristesa moltes coses que tenen lloc diàriament arreu del mon, amb nombroses víctimes innocents. Hi ha qui vol retallar drets fonamentals que semblaven plenament consolidats, i amb l’ajuda, o no, de la IA s’intenta crear un nou ordre mundial basat en la raó de la força ─i dels diners─ més que no pas en la força de la raó ─i del cor─. Les xarxes socials han canviat …

Impressions

Published by

Mirar els ulls dels animals podria ser una manera de connectar amb ells i cercar confiança… Però compte: aquesta acció aparentment tan simple i inofensiva pot indicar també depredació. Mirar-nos, pensar-nos…, subtilment. “Domineu la terra”, se’ns va deixar anar; un mandat bíblic que ha estat propagat des de tribunes polítiques i econòmiques. Des de llavors actuem per dret de conquesta. Els animals foren considerats màquines biològiques, i la terra… Bé, la terra podria ser explotada tant com volguéssim. No hi havia límits. Que els animals no pensen, que no pateixen? Fins i tot els gossos somnien. Potser el problema rau en què fem excessiva projecció humana sobre els animals, sobre tot allò que hi ha en el nostre entorn. El maltractament als animals, a la terra, no només és un delicte sinó un crim. El pensament d’un ésser humà reflecteix l’univers d’una manera particular i irrepetible. Existeixen milions de maneres de veure el món, però alhora a cada persona se li poden obrir multitud de finestres, atenent a les circumstàncies del moment: mil i una …

Crims contra la humanitat

Published by

Sempre ha passat. Però mai com ara rebem la informació amb tota mena de detalls ─això sí, rigorosa i prèviament verificada─ i ho podem veure amb els nostres propis ulls, dia rere dia. Així, assistim esgarrifats com s’utilitza la fam, el fred, la calor o la por com a arma de guerra contra éssers innocents, a part dels bombardeigs indiscriminats. Com és possible això? Sabem, doncs, que passa i qui ho fa, però no fem res. Són crims contra la humanitat que, segurament, quedaran impunes. Per altra banda, com és possible la persecució i identificació de persones pel sol fet de tenir la pell més fosca? O l’assassinat de manifestants que protesten contra règims autoritaris? Sí, com és possible tot això? No hem après res del passat? Fa uns mesos el president nord-americà va dir que el seu límit era la seva pròpia moral. Aquestes paraules, venint d’un individu amoral, signifiquen que la moral i l’ètica no existeixen. Però la política, o la vida, sense ètica no es comprèn, és impossible, la humanitat queda reduïda …

1986

Published by

El 1986 fou un any ple d’esdeveniments importants, tant a nivell nacional com internacional, que han quedat fixats en la nostra memòria col·lectiva. A banda de la catàstrofe de la central de Txernòbil i de l’assassinat de Palme, dels quals ja n’hem parlat en els articles precedents, l’any va començar amb l’explosió del transbordador espacial Challenger i la mort dels seus set tripulants. Gairebé per les mateixes dates, Catalunya patia una gran onada de fred i una nevada històrica. En canvi, a l’agost un gran incendi va afectar la muntanya de Montserrat, arribant gairebé a les portes del monestir. Un mes abans havia tingut lloc el Mundial de futbol de Mèxic, recordat, sobretot, per una mà de Déu i un gol estratosfèric en un mateix partit, i a l’octubre Barcelona va ser escollida per organitzar els Jocs Olímpics el 1992. A Sud-àfrica, encara imperava la infàmia de l’apartheid. A mitjans dels anys 80 la repressió era fortíssima, i Nelson Mandela continuava a la presó. Quan fou alliberat el 1990 vam descobrir un líder carismàtic i …

Olof Palme, avui

Published by

El passat 28 de febrer, el dia que esclatava una nova guerra al món, s’esqueien els 40 anys de l’assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ferm defensor de la pau, els drets humans i el medi ambient, el polític socialdemòcrata creia, enmig d’un món polaritzat per la Guerra Freda, en la cooperació i el dret internacional per a resoldre els conflictes. La seva crida al desarmament o la seva lluita contra el racisme i l’opressió li va crear enemics, però també l’admiració i el respecte de moltes persones. No va abdicar dels seus principis. En una ocasió va manifestar, justament, la seva admiració pel Quixot, “un personatge obstinat, tossut, mogut per una idea. Així s’hauria de ser en la lluita per la pau”, va dir. Avui, quan de nou regnen la barbàrie i la misèria moral, Palme ens recorda que una altra manera de fer política és possible. Rebutgem, doncs, les anomenades fúries èpiques i guiem-nos, més aviat, per conductes ètiques que contribueixin a fer un món millor. A la fotografia s’hi veu Olof …

Txernòbil

Published by

El món, de cop, es va fer més petit, més vulnerable. El núvol radioactiu va cobrir el cel d’Europa ─i de més enllà─. No només havia esclatat un dels reactors de la central nuclear, sinó també la fe cega que hi havia per la tècnica. Els homes, “alhora racionals i sords a la veu de la raó”, en paraules de l’escriptor Miguel Torga, podien acabar amb el planeta i la vida. Els que van apagar l’incendi, els que van construir el sarcòfag, van ser els primers a morir. A l’interior de la zona d’exclusió la gent ho va enterrar tot: fulles, vehicles, cases, fins i tot la mateixa terra. Els pobles es van buidar. La natura es va quedar sola amb la seva bellesa, però també amb un senyal inquietant i pertorbador que s’hi havia plantat: el trèvol radioactiu. Les fotografies que va fer Igor Kostin ens continuen impactant. Com també el llibre que va escriure Svetlana Aleksiévitx, La pregària de Txernòbil, una obra plena d’humanitat, amor i sofriment, en què dona la veu a …

La cultura persa

Published by

Només un boig, un racista o un individu aliè al sofriment humà pot dir que anihilarà tota una civilització en una nit. Una civilització tan rica i mil·lenària com la persa. De l’obra Història social de la filosofia, de Bertrand Russell, n’extrec el següent fragment: “Tant des del punt de vista intel·lectual com artístic, la civilització persa fou admirable”.  En efecte, els perses foren excel·lents poetes i van destacar, a més, en filosofia, matemàtiques, medicina, alquímia, mística, arquitectura o en el disseny i la popularització dels jardins, en una època ─fa uns mil anys─ en què Occident vivia en les tenebres. L’obra d’autors com Avicenna, Omar Khayyam, Saadi, Rumi, Hafez o, ja en el període contemporani, Abbas Kiarostami o Marjane Satrapi (la qual, per cert, malauradament ens acaba de deixar) ha influït notablement sobre la cultura occidental. Així, Omar Khayyam va destacar en l’estudi de les matemàtiques i l’astronomia, va escriure diverses obres científiques importants i va portar a terme la reforma del calendari musulmà, l’any 1074. Però també va excel·lir en la poesia, en …

Fins quan, la guerra?

Published by

La guerra a l’Orient Mitjà ha complert els tres mesos. Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran no han portat, almenys de moment, a una pau definitiva. Per altra banda, Israel segueix bombardejant el Líban (i fent el que vol a Gaza i a Cisjordània). No s’entreveu cap senyal clar que permeti posar fi a les hostilitats i, com altres conflictes que fracturen el nostre dissortat planeta, existeix el risc que es perpetuï. Fa la sensació que cada cop importen menys les víctimes innocents que provoquen els bombardejos. Ho hem normalitzat. Al drama humà hi hem d’afegir, a més, la destrucció del patrimoni cultural i la catàstrofe ecològica que provoca tota guerra: l’emissió de gasos tòxics a l’atmosfera i la destrucció de la biodiversitat. Però també n’hi ha que hi guanyen amb tot això: la industria de les armes i els oligarques que utilitzen tecnologia pionera amb finalitats bèl·liques. Els senyors de la guerra decidiran quan s’atura la barbàrie; en funció, suposo, de l’evolució del preu del petroli, l’únic que sembla tenir valor. Potser …

Lateral, Literal

Published by

La fira d’idees i llibres radicals Literal ha tancat una nova edició, i ja en van dotze. Com sempre el balanç ha estat molt positiu, tant pel que fa al nombre d’assistents com per la varietat i la qualitat de les propostes presentades. La Fabra i Coats, seu de l’esdeveniment des dels seus inicis, era un anar i venir de persones de totes les edats, entrant o sortint de les conferències, de les presentacions de llibres o de les actuacions musicals que de tant en tant també s’oferien. A més, hom podia aturar-se també davant de les nombroses parades de llibres d’editorials i llibreries, situades a banda i banda del recinte. Sempre hi havia la possibilitat de trobar un llibre que ens pogués cridar l’atenció, entre la gran diversitat de temàtiques socials, polítiques i culturals, prenent com a fil conductor el pensament lateral, progressista i crític. Però aquest pensament lateral, aparentment als marges del sistema, per la profunditat i el rigor que té i que hem pogut comprovar al llarg de les xerrades, descansa, de …