Autor: David S.B.

Un nou ordre mundial

Published by

  Sempre hi ha hagut personatges ignorants i amorals, amb molt de poder, pels quals els mitjans no importen quan es tracta d’assolir un fi profitós per a ells i pel seu cercle més íntim. Però crec que mai com ara un individu d’aquesta mena no ho havia expressat d’una manera tan oberta i desinhibida ni havia pretès anihilar de cop els valors de la democràcia liberal i la convivència, almenys en els últims 80 anys. Mai tampoc no havia rebut tant d’homenatge i vassallatge, fins i tot per part d’aquells als quals ignora o en fa befa. La força bruta s’imposa, alhora que s’afebleix la força institucional, el diàleg i la diplomàcia. Ha reviscolat de nou el colonialisme. Els valors ètics i morals no importen. La democràcia i els drets humans no són prioritaris. Allò essencial és el poder i la influència geopolítica, els diners, el petroli i les terres rares. Un món estrany i inquietant, certament. Tanmateix, cal resistir, i preservar i enfortir més que mai la democràcia, la dignitat i la decència. …

Valors i lliure expressió

Published by

Sembla ser que no ha estat del grat de tothom que, durant la rua per celebrar el títol de Lliga, Lamine Yamal onegés una bandera palestina. En canvi, no he escoltat cap crítica cap a un altre company seu que es va passar gairebé tota la celebració fumant i mantenint una actitud poc edificant. La bandera palestina representa un país que ha patit una tragèdia, la població del qual segueix sofrint. A més, Espanya l’ha reconegut com un estat, de la mateixa manera que ho han fet molts altres països d’arreu del món. En relació amb el tabac hi ha múltiples estudis que en destaquen el seu enorme perjudici sobre la salut de les persones, i la comunitat científica alerta sobre el seu consum, especialment entre els més joves. Un esportista, que a més representa el Barça, trobo que hauria de tenir més cura a l’hora d’exhibir segons quins hàbits en un acte públic, però també un esportista, crec, ha de poder opinar i expressar-se, com la resta de la ciutadania, sobre justícia i drets …

Un món ferit que resisteix

Published by

La pau definitiva a Palestina i a Ucraïna, malgrat el compromís adquirit en el seu moment per l’actual president dels EEUU i el seu equip, resta encara lluny de ser una realitat. Els acords de pau per a Gaza tot just van començar fa un parell de mesos, però cada dia continuen morint persones sota el foc de l’exèrcit israelià. La situació a Cisjordània també és molt delicada. L’atac dels colons contra els palestins no s’aturen, i les seves accions queden impunes. Pel que fa a Ucraïna, Trump està disposat a acceptar molts dels punts exigits per Putin. Una manera de legitimar la invasió per part de Rússia. De moment, però, la població civil continua sofrint els desastres d’una guerra que ja fa anys que dura. La qüestió rau també en saber si més enllà de la pau hi podrà haver justícia. Tot fa pensar que això serà encara més difícil. Més que res perquè som escèptics i cautelosos sobre el fet que la comunitat internacional tindrà la voluntat, la capacitat i la força d’aplicar-la. …

Sobre l’honor i les lletres

Published by

A pocs dies d’acabar l’any, acudim de bell nou als autors clàssics, els quals, recordem-ho, no només ens diuen coses de l’època que els va tocar viure, sinó que també ens parlen del moment present i alhora ens desbrossen el camí per encarar millor el futur immediat. Aquesta vegada ens acompanyen el reconegut historiador i cònsol romà Corneli Tàcit (56-120), i una de les figures més rellevants del Renaixement: Leon Battista Alberti (1404-1472), humanista, erudit i home versat en múltiples coneixements. Ambdós els podem llegir en català gràcies a l’editorial Adesiara, que prossegueix la tasca encomiable d’oferint-nos belles edicions bilingües d’escriptors clàssics de totes les èpoques. Cal dir també que de Tàcit podem trobar diverses obres seves en l’extens i magnífic catàleg de la Fundació Bernat Metge. Comencem, doncs, amb una obra recentment editada de l’historiador romà: Vida de Juli Agrícola, un estudi biogràfic sobre el governador de Brittània, que a més va ser el sogre de Tàcit. Després de l’època fosca, cruel i violenta, que va caracteritzar el període de Domicià, amb la recuperació …

Un viatge amb tren

Published by

El tren és ─o era─ un mitjà idoni per llegir. El ritme amb el qual avancen les paraules es mesura amb la pròpia cadència del ferrocarril, amb el seu moviment i amb la seva fressa que lluny d’estridències ens aporta serenitat i ens convida a transitar per estats propers a la felicitat. Malgrat que ja no sovintegen els llibres ni la lectura a l’interior dels vagons, amb més raó volem reivindicar i enaltir aquesta bella pràctica, la qual més enllà que ens hàgim enamorat del propi text literari i de la història que s’explica fa que el viatge sigui més curt ─si desitgem arribar aviat al nostre destí─ o més llarg ─si el que volem és gaudir encara més del viatge─. Alhora, davant dels sotracs i les incidències habituals dels combois i de la xarxa ferroviària en el seu conjunt que patim gairebé cada dia, la lectura d’un llibre esdevé una activitat preciosa per no caure en la frisança i en la desesperació. En tot cas, si no disposem, pel motiu que sigui, de cap …

Cinema i humanisme

Published by

La cultura ofereix un espai de repòs i serenitat davant la confusió i les desgràcies que hipotequen el món. Però això no vol dir que ens desconnecti de la realitat; al contrari. A part que ens fa ser més conscients dels problemes de la societat, la cultura ens vincula, d’una manera íntima diria jo, amb el millor de la humanitat. És una revolta interna que ens convida a aprofundir en l’amor i en l’acció. Ho he comprovat després de veure recentment dues pel·lícules que m’han commogut i que voldria recomanar. La primera és Acabades de néixer, la nova cinta dels germans Dardenne, sobre unes noies adolescents que han estat mares, i que vaig poder veure en versió original subtitulada en català. L’altra és Leo & Lou, el debut en el llargmetratge de Carlos Solano, sobre una nena muda que fuig d’un centre d’acollida. Més enllà del tema i de les seves qualitats cinematogràfiques, allò que m’agradaria destacar d’aquests films és la seva mirada humanista, en particular com els directors acompanyen els seus personatges amb respecte, …

Llibertat i justícia

Published by

Als 50 anys de la mort del dictador, cal recordar, de nou, les seves víctimes. Les que va deixar la guerra, els morts a la rereguarda, els infants que van morir en els bombardeigs, els exiliats, els deportats als camps de concentració, els que van patir repressió, tortura o marginació, els que van ser assassinats (Companys, Carles Rahola, Joan Peiró, Les Tretze Roses, Puig Antich…). No hem d’oblidar, tampoc, que va ser un règim feixista que va rebre el suport del feixisme italià i del nazisme durant la Guerra Civil, i que va governar amb mà de ferro durant gairebé quaranta anys amb el beneplàcit de les democràcies europees i dels Estats Units. Un règim cruel i assassí que en comptes de cercar la reconciliació va buscar la revenja i la confrontació. Un règim contrari a la vida, a l’amor, a la llibertat, a la compassió, en el seu sentit més ampli i profund. I a tot això hi hem d’afegir, a més, la por i el silenci imposats, la fam de la postguerra i …

Coratge i tendresa

Published by

A la vida, i en particular en la política, trobem a faltar més tendresa, cor ─ inclòs el coratge─ i confiança. “Ser tendre i al mateix temps subversiu”, havia dit l’activista i política alemanya Petra Kelly, per la qual era imprescindible una nova relació entre els éssers humans, però també amb els altres animals i les plantes, basada en la tendresa, la cooperació i la no-violència. És obvi que en tota aquesta concepció hi ha un capteniment ètic, en la teoria i en la praxis, i un compromís ineludible amb el principi d’inviolabilitat de la vida. Tanmateix, observem perplexos com aquestes qualitats no cotitzen massa en el tauler de joc de la geopolítica mundial. Les grans potències, per exemple, ─ algunes de les quals són en teoria democràcies─ fan cas omís fins i tot de lleis avalades pel dret internacional i que tenen a veure amb els drets humans o el canvi climàtic. Molt trist i deplorable tot plegat. A més a més, la Unió Europea que es declara hereva dels valors humanístics i il·lustrats, …

Els límits del llenguatge

Published by

Hugo von Hofmannsthal va néixer a Viena l’any 1874, aleshores la capital de l’Imperi austrohongarès, un estat dual que amb el pas dels anys va entrar en declivi i que va esclatar definitivament amb la I Guerra Mundial. L’escriptor austríac va escriure la coneguda Carta de Philipp Lord Chandos a principis del segle XX en un context dominat per una profunda crisi de valors polítics, morals i estètics. Com afirma Jordi Llovet en la presentació de l’edició en català del llibre, Hofmannsthal elabora una concepció de la literatura que intenta “salvar el llenguatge literari enmig de la desfeta general dels temps contemporanis”. L’autor vol expressar doncs, en aquesta obra, les seves pròpies inquietuds i dificultats a l’entorn de l’art d’escriure. El text pren forma de carta, que un escriptor, Lord Chandos ─un personatge de ficció─, adreça a Francis Bacon l’agost de 1603. Chandos li confessa que ha perdut del tot “la capacitat de pensar o d’enraonar de qualsevol cosa amb coherència”. Després d’haver escrit diversos llibres fent ús de les paraules més belles que hom …

Info, què?

Published by

El seu nom em desplau, fins i tot em neguiteja i m’enutja. Difícilment hi puc connectar. La cosa va anar a més quan vaig saber que, amb la idea de fer-li un lloc, s’havien expulsat altres noms que havien format part de la vida de moltes persones. Així que cada vegada que invoquen el seu nom ─cosa que passa ben sovint, i d’una manera reiterativa─ el rebuig augmenta. Sí, el nom el trobo lleig, insuls, gens atractiu, sense ànima. Hi reconec, això sí, aquesta tendència que tenen molts vers un món cada cop més tecnificat, impersonal i menys romàntic, que definitivament no és el meu. Suposo que ja heu encertat de què parlo: em refereixo, naturalment, a 3CatInfo. Amb la creació d’aquest monopoli informatiu s’han abolit o diluït noms tan bonics, estimats i plenament consolidats com Catalunya Informació, Catalunya Ràdio, 3/24 i TV3. D’aquesta manera, s’ha entrat en un procés d’uniformització i de concentració però també de confusió, on costa discernir la part de ràdio de la part de televisió. Així mateix, els colors, el …