Month: Març de 2024

Responsabilitat

Altre cop haurem d’anar a votar. Fa temps que no podem completar una legislatura. Aquest cop, la causa ha estat la no aprovació per part de la cambra catalana dels pressupostos d’enguany. Una altra cosa és la força minsa que té i ha tingut el govern en els darrers temps, que no li ha permès desplegar totes les seves polítiques. Que no hagin tirat endavant els comptes és un fracàs que podem atribuir, penso, a tota la classe política del país. Jo tampoc combrego amb el Hard Rock i amb altres grans projectes que suposin un impacte en la salut i el medi ambient, i més encara en un context d’emergència climàtica, amb una sequera persistent i amb una qualitat de l’aire força deficient. Som un país petit, vulnerable i ja prou masegat. Alhora, no sempre creixement econòmic significa progrés, un terme que també té els seus clarobscurs. Tot i això, no aprovar els comptes ha estat un error, un cop dur per la sanitat, l’acció social, l’educació, la cultura o el medi ambient, peces …

Construir

El rabí Nachman de Breslau, que va viure entre els segles XVIII i XIX, va escriure: “Si penses que ets capaç de destruir, pensa també que ets capaç de construir”1. Una frase d’allò més pertinent per a Netanyahu i els ultres del seu govern, encara que aquests deuen pensar que destruint l’altre construiran un país més segur. Però ja han perdut tota legitimitat, i amb la mort de persones innocents i l’anorreament d’edificis i infraestructures, l’únic que fan és construir una societat més rígida, dividida i militaritzada, consolidant, cada dia que passa, un mur d’odi i de ressentiment.  Incapaç de construir la pau ─només cal veure com sempre l’ha boicotejat─, Netanyahu espera que la destrucció total de Gaza, amb el desplaçament de milers i milers de persones, sobrevivint en condicions deplorables, sigui una realitat, i que la inacció de bona part del món faci la resta, malgrat els tímids intents d’uns quants actors polítics. Però si en la situació actual de violència i dolor percebem clarament el rostre de la desconfiança, no per això ens …

Recordar

Salvador Puig Antich. Un nom que forma part de la memòria col·lectiva d’aquest país, i que les generacions més joves no haurien d’oblidar. Qui diu el seu nom diu també el de tota aquella gent que va viure i va patir la ignomínia i la violència del franquisme. No es tracta d’idealitzar-lo o de fer-lo passar per un heroi. Obrant així no li fem cap favor. El veiem com un jove revolucionari i idealista, amb els seus anhels i les seves contradiccions que, en un moment determinat, va escollir un camí de lluita i d’esperança enmig d’un context de repressió ferotge. La seva militància antifranquista cohabitava també amb la lluita contra el capitalisme, encara que això darrer potser no s’ha destacat prou. Pel que fa a la seva personalitat, la gent que el va estimar el recorda com un jove amb un bon caràcter, alegre i divertit. Una colla de circumstàncies funestes s’uneixen en la seva trajectòria, i l’acaben portant a un carreró sense sortida. Uns apunts compromesos oblidats en un bar, una baralla confusa …