A principis d’estiu, els boscos, els camps i, en part, les ciutats s’omplen d’olors i de colors. Les flors ofereixen una bella estampa, i el perfum d’algunes cohabita amb la fragància delitosa dels til·lers. Però l’aire també amaga partícules hostils i perjudicials per a la nostra salut. Com l’ozó troposfèric, un gas incolor i inodor que d’una manera més o menys regular visitarà durant les properes setmanes determinades zones del país. Aquest ozó és un contaminant secundari i bàsicament es forma a partir dels òxids de nitrogen i de compostos orgànics volàtils emesos pels vehicles i les indústries de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Només cal una forta radiació solar i també una brisa intensa perquè aquest component pugui néixer i viatjar, sense pagar cap peatge, fins arribar a les contrades interiors.

Entitats ecologistes apunten que el 95% dels ciutadans de l’estat respiren aire contaminat. Unes quantes vegades, a més, s’han superat els límits permesos. No és agradable sentir això; més aviat és indignant. Evidentment no només perjudica la salut de les persones ─sobretot les més vulnerables─ sinó també la dels altres animals, els cultius i la vegetació en general. Existeix una voluntat política per revertir i millorar aquesta situació? Depèn de qui mani, és evident, però potser ja anem massa tard per pujar a la “revolució ecològica” i reduir de manera dràstica el nombre de cotxes a les ciutats, els vaixells de gran tonatge o els avions, així com ser més exigent amb les indústries que contaminen.

Tota iniciativa que passa per posar fre a la contaminació topa amb poders econòmics i empresarials─ que d’una manera o una altra sempre acaben guanyant les eleccions─ i també amb particulars que no estan disposats a renunciar a certes comoditats.

El creixement no ha d’anar en detriment de la salut humana. En tot cas, més enllà del que diguin o facin els polítics, la gent assumiria majoritàriament un canvi d’aquestes característiques? Sóc escèptic; però crec que val la pena fer el pas. No és exagerat afirmar que els vehicles ja fa temps s’han convertit en els amos dels carrers. No seria, doncs, un bon moment per recuperar més vies i places pels infants i vianants en general? Aconseguirem netejar de brutícia l’aire de les ciutats? Una acció d’aquest tipus també hauria d’anar en paral·lel a potenciar el tramvia, per exemple, i tenir, finalment, un servei digne de Rodalies. Sinó, quin món deixarem als més joves?

De moment només demanaríem, d’una manera tranquil·la però alhora contundent, als qui han començat a governar Barcelona i a altres ciutats del país que facin tot el possible per disminuir l’emissió de gasos contaminants, especialment aquells que acaben formant l’ozó. Molts agrairíem un aire menys enrarit i més sa; també les flors i les abelles, si poguessin parlar.

La fotografia que encapçala el text és de Juan Rulfo.