L’orgull, l’ambició o, fins i tot, la malícia dels homes no té límits: “Res del que hi ha sobre la Terra quedarà sense ser perseguit, incomodat o fet malbé”, profetitzava fa més de cinc segles Leonardo da Vinci. Els seus dibuixos sobre diluvis i catàstrofes naturals permeten aprofundir en aquesta visió pessimista sobre el futur.

El dolor que un ésser humà pot infringir a un altre ésser humà, fins a provocar-li la mort, és un acte que ens segueix colpint. Ho veiem cada dia, i no només en els conflictes bèl·lics. Però el món ho oblida ràpidament, si no és que la indiferència ja ha fet la seva comesa: estendre’s com una riuada per tota la vall, cada vegada amb més força i amplitud.

Als governs ─hipòcrites i miserables en molts casos─, els mouen interessos més sucosos, ja siguin econòmics o patriòtics, sense tenir una visió global pel bé comú. “Sovint comet injustícia aquell qui no fa res, no solament aquell qui fa alguna cosa”, havia escrit Marc Aureli.

Tanmateix, les espurnes de bondat, la bellesa de la natura, el desig de comprendre o la revelació del misteri que no es manifesta a simple vista són al·licients que van facilitar que personatges com Leonardo poguessin enlairar-se ben amunt, alhora que la confiança en un món millor continuï dempeus.

L’obra que encapçala el text és de Leonardo da Vinci. Tempesta, 1513-18.