El rabí Nachman de Breslau, que va viure entre els segles XVIII i XIX, va escriure: “Si penses que ets capaç de destruir, pensa també que ets capaç de construir”¹. Una frase d’allò més pertinent per a Netanyahu i els ultres del seu govern, encara que aquests deuen pensar que destruint l’altre construiran un país més segur. Però ja han perdut tota legitimitat, i amb la mort de persones innocents i l’anorreament d’edificis i infraestructures, l’únic que fan és construir una societat més rígida, dividida i militaritzada, consolidant, cada dia que passa, un mur d’odi i de ressentiment. 

Incapaç de construir la pau ─només cal veure com sempre l’ha boicotejat─, Netanyahu espera que la destrucció total de Gaza, amb el desplaçament de milers i milers de persones, sobrevivint en condicions deplorables, sigui una realitat, i que la inacció de bona part del món faci la resta, malgrat els tímids intents d’uns quants actors polítics. Però si en la situació actual de violència i dolor percebem clarament el rostre de la desconfiança, no per això ens hem de resignar. L’escriptor d’origen jueu Edmond Jabès (1912-1991), nascut a Egipte i establert més tard a França, comparava la pau i la justícia com els dos batents d’una mateixa porta, i desitjava que israelians i palestins, junts, puguin “obrir-la àmpliament, per deixar-hi entrar el dia”².

La deshumanització de l’altre, la venjança, la humiliació o la injustícia són el combustible que atia les flames, i fan que el conflicte persisteixi. El reconeixement de l’alteritat, el respecte a la dignitat humana i el dret a existir en plena llibertat─ en la millor tradició del pensament liberal, democràtic i humanista─ són els principis bàsics de vida i d’esperança. Però per això fan falta líders─ d’un cantó i d’un altre─ que s’allunyin del fanatisme i l’extremisme, que creguin i apostin per la moderació i el diàleg i desitgin sincerament la pau i la justícia. I ara per ara em sembla que no n’hi ha cap, i ni tan sols se’ls espera. La porta, en certs períodes entreoberta, actualment resta tancada amb doble volta. Per quant de temps?

¹La cadira buida. Rabí Nachman de Breslau. Traducció de Neus Canyelles. Els petits llibres de la saviesa. José J. de Olañeta, Editor, 2020.

²El llibre de l’hospitalitat. Edmond Jabès . Traducció de David Cuscó i Escudero. Editorial Flaneur, 2019.     

La fotografia que encapçala el text és de Ellen Auerbach. Ein Karem, Palestina, 1934.