Soló, el poeta i legislador de la Grècia arcaica, recomanava la mesura i la moderació, especialment en la política. L’excés, l’insult o l’amenaça eren rebutjats. Una manera de fer que els pensadors grecs posteriors van mirar de preservar. No sempre ha estat així, però. Avui són molts els polítics, per exemple, que haurien d’aprendre d’aquella lliçó gens extravagant, i ben natural per altra banda. Que la política espanyola─ i en part també la catalana─ s’ha fet més tosca i aspra en els darrers anys és un fet difícilment refutable. L’extrema dreta, però també una dreta extrema, ha contribuït de forma decisiva a alimentar l’aire enrarit i poc saludable que impregna la política estatal.

En primer lloc, no deixarem d’insistir en el respecte i la cordialitat que ha de tenir un ésser humà envers un altre que pensa diferent, sempre que s’actuï dins els límits del respecte a la dignitat humana. La llibertat de pensament és un bé preuat que ha costat molt d’assolir i, per tant, no s’ha d’assenyalar i difamar a qui opina diferent. Hem de condemnar els insults i tota mena d’actituds intolerants, vinguin d’on vinguin. I més quan van dirigits, amb la intenció de fer mal, a una persona en concret i al seu entorn familiar, partint d’informacions falses o d’acusacions poc fiables.

El dia 12 de maig tenim eleccions a Catalunya. Confiem que els debats siguin serens, respectuosos─ en part ho estant sent─, i que s’abordin, en primer lloc, les inquietuds i els problemes que té la ciutadania. El país és plural, els matisos són múltiples, però la prioritat és vetllar per la convivència del país i tenir cura dels problemes que afecten a les persones, sense falsedats ni pràctiques demagògiques. I en un context d’emergència climàtica i social no poden faltar propostes per a la cura i preservació del medi ambient i la protecció dels drets socials bàsics, especialment dels infants i de la gent gran.

Per altra banda, no puc evitar la indignació davant d’aquelles persones, en concret d’alguns polítics, que diuen posseir la raó absoluta. És una actitud autoritària, o com a mínim superba, i que menysté el diàleg i la fraternitat. A la Montserrat Roig li agradava molt el verb enraonar, que vol dir “fer servir la raó per a parlar”. Això és, la raó per a dialogar i conversar, no per imposar.

Així que, més que mai, ens convé intel·ligència, concòrdia i tranquil·litat. Posats a demanar, no anirien malament tampoc dosis d’humor, tendresa, empatia o enginy. És a dir, qualitats que sempre convé cultivar i desplegar. Tot plegat amb una mirada crítica necessària. En aquests moments, doncs, decisius per a l’esdevenir del país en els propers anys, siguem dignes de les actituds cíviques i democràtiques.

La fotografia que encapçala el text és de Harry Gruyaert. County Kerry, West coast, Ireland, 1988.