La biòloga Lynn Margulis ja destacava la importància de la cooperació per sobre de la competència en els processos de la vida: “La vida es una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar a aquells que s’associen”. Una idea que ja havia esbossat a principis del segle XX Kropotkin. L’ajuda mútua entre individus d’una mateixa espècie i entre espècies diferents ha resultat fonamental. La cultura i la natura han esculpit l’ésser humà, sempre disposat a la recerca i a la innovació, però la voracitat de poder, de diners, de territori i una ambició sense límits l’han acabat pervertint. El capitalisme, recollint fruits que ja estaven plantats, ha separat l’home de la natura, per així dominar-la millor (o ha estat al revés?). Però en comptes de potenciar la singularitat humana per què tingués cura de l’entorn i que visqués en coexistència pacífica i respectuosa amb les altres formes de vida, va preferir fer de l’ésser humà una altra cosa. El sistema econòmic ultraliberal va exiliar la mesura i va trencar les normes democràtiques més elementals. Tanmateix, …