Month: Mai de 2025

Consciència contra violència

Sebastià Castellio (1515-1563), un any abans de la seva mort, va escriure: «La posteritat no podrà creure que, després de que ja s’hagués fet la llum, hàgim hagut de viure de nou enmig de tan densa foscor» (De arte dubitandi). No li faltava raó. Fou una època, la seva, dominada per tensions teològiques, on el poder exercia violència i estenia la por sobre els ciutadans. Calví, personatge sinistre i fanàtic, governava amb mà de ferro la ciutat de Ginebra amb un programa polític i religiós que fomentava la intolerància i soscavava la llibertat espiritual. No admetia la dissidència i no dubtava a perseguir qualsevol mena d’heretgia que s’apartés dels dogmes establerts. Les paraules de Castellio, dites fa gairebé cinc segles, també podrien haver estat pronunciades avui mateix. Dos segles abans de Voltaire l’humanista francès defensa la tolerància religiosa i la llibertat de consciència. Buscar i dir la veritat no pot ser mai un delicte, pensa, ja que a ningú no se l’ha d’obligar a creure. “La consciència és lliure”, afegeix. Castellio s’havia alçat contra el dogmatisme de …

Una altra política

La malaltia i la certesa d’una mort propera no li va impedir celebrar la vida fins l’últim instant. Ha estat la seva darrera lliçó. Si mirem una mica més enrere descobrim en el seu trajecte vital i polític senyals d’honestedat, senzillesa i generositat, al costat de la seva companya Lucía Topolansky. La tristesa pel seu decés no exclou celebrar, amb major força si cal, la paraula sàvia, veraç, compassiva, que estimula les persones a ser lliures, justes i solidàries. Mujica, a qui la por i els seus botxins no van aconseguir sotmetre, va rebutjar la venjança i va optar pel diàleg. Representant d’una esquerra humanista i no dogmàtica, va rebre el respecte i l’elogi de moltes persones, més enllà de l’Uruguai. No en va el podem incloure a la llista dels dirigents polítics que van erigir-se en referents morals ─sense la pretensió de ser-ho─, i que van destacar per la seva contribució a la pau i a la concòrdia: Mandela, Palme, Havel o Petra Kelly, per citar només alguns dels més recents. Gràcies, Pepe Mujica. …

En el record

Aquests dies s’han complert els 80 anys de l’alliberament de Mauthausen ─ el 5 de maig de 1945─. El de la resta de camps de concentració i d’extermini nazis havia tingut lloc en els mesos i dies precedents. Així doncs, és un moment idoni ─tot i que sempre ho és─ per recordar i refermar els ideals de democràcia i de tolerància. Milers de republicans catalans i espanyols van ser deportats, amb la complicitat del règim franquista. Una gran majoria, a Mauthausen i Gusen, un subcamp situat a pocs quilòmetres del primer. Esmentem també Ravensbrück, un camp exclusivament per a dones, on van ser deportades la majoria de preses republicanes. Ni oblit ni perdó. Això sí, sense odi. És una de les lliçons que ens van donar alguns dels resistents i deportats republicans com Joan Escuer, Constanza Martínez, Antoni Roig, Jaume Álvarez, Joan de Diego, Neus Català o Josep Zamora. Durant anys van explicar allò que van viure, visitant escoles, instituts, museus, centres cívics o universitats. Ens van deixar un missatge de resistència i d’esperança. El …