La malaltia i la certesa d’una mort propera no li va impedir celebrar la vida fins l’últim instant. Ha estat la seva darrera lliçó. Si mirem una mica més enrere descobrim en el seu trajecte vital i polític senyals d’honestedat, senzillesa i generositat, al costat de la seva companya Lucía Topolansky. La tristesa pel seu decés no exclou celebrar, amb major força si cal, la paraula sàvia, veraç, compassiva, que estimula les persones a ser lliures, justes i solidàries. Mujica, a qui la por i els seus botxins no van aconseguir sotmetre, va rebutjar la venjança i va optar pel diàleg. Representant d’una esquerra humanista i no dogmàtica, va rebre el respecte i l’elogi de moltes persones, més enllà de l’Uruguai. No en va el podem incloure a la llista dels dirigents polítics que van erigir-se en referents morals ─sense la pretensió de ser-ho─, i que van destacar per la seva contribució a la pau i a la concòrdia: Mandela, Palme, Havel o Petra Kelly, per citar només alguns dels més recents. Gràcies, Pepe Mujica. …

Aquests dies s’han complert els 80 anys de l’alliberament de Mauthausen ─ el 5 de maig de 1945─. El de la resta de camps de concentració i d’extermini nazis havia tingut lloc en els mesos i dies precedents. Així doncs, és un moment idoni ─tot i que sempre ho és─ per recordar i refermar els ideals de democràcia i de tolerància. Milers de republicans catalans i espanyols van ser deportats, amb la complicitat del règim franquista. Una gran majoria, a Mauthausen i Gusen, un subcamp situat a pocs quilòmetres del primer. Esmentem també Ravensbrück, un camp exclusivament per a dones, on van ser deportades la majoria de preses republicanes. Ni oblit ni perdó. Això sí, sense odi. És una de les lliçons que ens van donar alguns dels resistents i deportats republicans com Joan Escuer, Constanza Martínez, Antoni Roig, Jaume Álvarez, Joan de Diego, Neus Català o Josep Zamora. Durant anys van explicar allò que van viure, visitant escoles, instituts, museus, centres cívics o universitats. Ens van deixar un missatge de resistència i d’esperança. El …