Aquests dies s’han complert els 80 anys de l’alliberament de Mauthausen ─ el 5 de maig de 1945─. El de la resta de camps de concentració i d’extermini nazis havia tingut lloc en els mesos i dies precedents. Així doncs, és un moment idoni ─tot i que sempre ho és─ per recordar i refermar els ideals de democràcia i de tolerància.

Milers de republicans catalans i espanyols van ser deportats, amb la complicitat del règim franquista. Una gran majoria, a Mauthausen i Gusen, un subcamp situat a pocs quilòmetres del primer. Esmentem també Ravensbrück, un camp exclusivament per a dones, on van ser deportades la majoria de preses republicanes.

Ni oblit ni perdó. Això sí, sense odi. És una de les lliçons que ens van donar alguns dels resistents i deportats republicans com Joan Escuer, Constanza Martínez, Antoni Roig, Jaume Álvarez, Joan de Diego, Neus Català o Josep Zamora. Durant anys van explicar allò que van viure, visitant escoles, instituts, museus, centres cívics o universitats. Ens van deixar un missatge de resistència i d’esperança. El seu compromís amb la llibertat i la democràcia fou admirable. Un record, doncs, a tots ells i a totes les víctimes del feixisme.

La imatge que encapçala el text forma part del film Nuit et brouillard (1955), dirigit per Alain Resnais, amb guió de Jean Cayrol i amb la música de Hanns Eisler.