Hi va haver un moment en què la Unió Europea va poder exercir un paper actiu i eficient en assumptes com la pacificació de conflictes, la denúncia de les vulneracions de drets humans, el compromís amb el medi ambient o posar en valor la riquesa lingüística i cultural del continent. Amb tot, em caldria força temps per recordar quin fou aquest moment, si és que mai va existir realment. Així que aquest “va poder exercir” indica, amb tota seguretat, una possibilitat que no es va donar mai del tot. Europa, és obvi, pateix una crisi de valors i d’identitat. És una cosa, tanmateix, que ja ve de lluny. Però crec que ara s’ha agreujat encara més per la puixança de l’extrema dreta, que ja governa en alguns estats, i per la delicada situació geopolítica mundial. Diria, doncs, que els valors fundacionals d’Europa, basats en l’humanisme i en l’humanitarisme, han quedat diluïts per interessos econòmics i polítics espuris. És trist i indignant, per exemple, que la UE no hagi estat prou contundent davant les massacres i …

El progrés no té res a veure amb el creixement. Més aviat diria que el progrés combrega millor amb el decreixement i amb la idea de límit. En una època com la nostra, caracteritzada per l’emergència climàtica, és una temeritat i una incongruència tirar endavant projectes faraònics, com l’ampliació de l’aeroport del Prat. No hi ha manera que deixem tranquil el verd de la natura i vulguem substituir-lo pel gris de l’asfalt, en un país ja prou trinxat, especialment a la costa. I és que, a més, estem parlant en aquest cas d’un espai natural protegit per la Unió Europea, la qual ja ha advertit sobre el greu impacte mediambiental que aquesta obra suposaria. Per tant, esperem que al final s’hi posi una mica de seny. Més avions també implicaria més contaminació atmosfèrica i acústica, en un territori on la qualitat de l’aire és, en moltes zones, força deficient. Mentre alguns, com els grans poders econòmics, es freguen les mans davant de l’augment del trànsit aeri i en conseqüència del turisme ─tot i l’augment cada …