El progrés no té res a veure amb el creixement. Més aviat diria que el progrés combrega millor amb el decreixement i amb la idea de límit. En una època com la nostra, caracteritzada per l’emergència climàtica, és una temeritat i una incongruència tirar endavant projectes faraònics, com l’ampliació de l’aeroport del Prat. No hi ha manera que deixem tranquil el verd de la natura i vulguem substituir-lo pel gris de l’asfalt, en un país ja prou trinxat, especialment a la costa. I és que, a més, estem parlant en aquest cas d’un espai natural protegit per la Unió Europea, la qual ja ha advertit sobre el greu impacte mediambiental que aquesta obra suposaria. Per tant, esperem que al final s’hi posi una mica de seny.

Més avions també implicaria més contaminació atmosfèrica i acústica, en un territori on la qualitat de l’aire és, en moltes zones, força deficient. Mentre alguns, com els grans poders econòmics, es freguen les mans davant de l’augment del trànsit aeri i en conseqüència del turisme ─tot i l’augment cada cop més evident de les temperatures i les conseqüències del canvi climàtic ─ altres persones seguiran patint les incidències de Rodalies i demés mancances que el país hauria d’haver resolt molt abans.

Foto: Imatge de l’estany de la Ricarda.