Month: Juliol de 2025

La vida que passa

Published by

Cadascú té un llibre o un autor que li parla a cau d’orella, que el fa sentir partícip de la vida i dels seus misteris i que l’ajuda a reforçar els vincles amb el món. Però es publica tant que sovint no sabem què escollir i si l’elecció ha estat la més adequada. A vegades són detalls, més enllà de l’autor i el tema, allò que determina la tria d’un llibre: el paràgraf inicial, la coberta, el format en el seu conjunt, una crítica positiva llegida en algun suplement literari… Òbviament hi ha llibres bons i hi ha llibres prescindibles, la lectura dels quals no ens aporta res. Tanmateix, no som ningú per dir allò que cal llegir i allò que no val la pena. Només podem recomanar i engrescar la lectura d’uns quants llibres i escriptors que ens han deixat petjada. Però avui no farem això, sinó que només esmentarem uns quants autors que han destacat no sols per la seva literatura i per les seves lúcides reflexions sinó també pel seu compromís ètic. …

Colors

Published by

Un món plural i divers és una riquesa que hauríem de preservar. Però per a determinades persones això és un inconvenient, un entrebanc, i fins i tot els provoca malestar. En tot cas, la qüestió no és escollir entre un món en blanc i negre o un món de colors. En primer lloc perquè el blanc i el negre també són colors amb tots els honors, que alhora gaudeixen de múltiples matisos. Per tant, la qüestió rau més aviat entre escollir o preferir un món caracteritzat per diferents colors ─inclosos el blanc i el negre─ o un món amb un únic color; és a dir, una sola realitat sense matisos. Per tant, si optem per aquesta darrera opció, ens allunyem de com és el món en realitat, i ens lliurem a com ens agradaria que fos. És una manera, si es vol, de consolidar una concepció unitària i dogmàtica de l’existència i del món. En canvi, la primera opció, pensem, transmet una idea que sintonitza plenament amb la pluralitat i la diversitat; una opció, per …

Barbàrie

Published by

El filòsof i matemàtic Bertrand Russell (1872-1970) va representar com pocs la figura de l’intel·lectual compromès, al costat d’altres escriptors de renom com Sartre, Camus o Hannah Arendt. En els darrers anys de la seva vida va participar en diverses campanyes contra la proliferació d’armes nuclears i es va oposar amb determinació a la guerra del Vietnam. Precisament fa poc he llegit la seva obra Crims de guerra al Vietnam, en una edició en castellà que va sortir un any després de la publicació de l’original en anglès (1967). El llibre analitza ─i denuncia─ la geopolítica i el periodisme de certs mitjans de fa 60 anys. Ens descriu un món embrutit pel racisme, la deshumanització i la crueltat, però també un món que anhela la pau i la llibertat. Si fa no fa com avui. Russell ens recorda la nostra condició humana i que oblidem la resta. Les guerres són un infern: “La guerra contra el poble del Vietnam és un acte de barbàrie. És un acte d’agressió i de conquesta”. El primer deure d’un …

El jardí d’Epicur

Published by

El jardí d’Epicur, de fet, no és un jardí sinó un hort on s’hi cultiven cols, naps i cogombres. L’existència, allí, és austera i fraternal. La vida i el pensament d’Epicur, com el seu jardí, també viuen fora muralla. Els moments que precedeixen el crepuscle conviden a fer un balanç del dia que tot just s’acaba i a rumiar sobre el demà. És l’hora, també, que desfilen per la ment del filòsof imatges de la seva terra natal, l’illa de Samos, i altres llocs de la costa de la Jònia on havia viscut i on havia ensenyat. La nit s’enduu el blau, el verd i el groc. No sabem si del llit estant sent les ones del mar que bressolen els vaixells del port, o el vent que infla les veles. Però pot ser també que no li arribi cap so. Aleshores, el silenci ofega, fins i tot, el batec d’una ala. Abans no s’adorm evoca, amb emoció, els moments en què es va desvetllar per primer cop el seu interès per la filosofia. Tenia …

Ciutat i memòria

Published by

La gent demana pel jardí més famós de Ferrara. És inútil: no el trobaran. Només va existir en una novel·la de Giorgio Bassani, tot i que l’esperit dels Finzi-Contini encara continua viu en els calls i jardins de la ciutat. En el cementiri jueu caminem sobre l’herba humida que rodeja les tombes i descobrim la làpida dels Finzi Magrini ─aquest nom sí, real, i que li va servir d’inspiració─. És el matí d’un dia d’agost, i no s’hi veu quasi ningú. El silenci és un crit que ens recorda la tragèdia del passat, però també és una advertència que el feixisme torna a estar entre nosaltres, si és que mai n’havia marxat. Abans de la guerra, la comunitat jueva de Ferrara la formaven unes 700 persones. A finals de 1938 es promulguen les lleis racials. A la tardor de 1943 els nazis havien deportat 183 jueus de la ciutat. Gairebé tots van morir a les cambres de gas. El narrador de l’obra recorda perfectament una tarda de juny de 1929. Ha agafat la bicicleta, i …