El jardí d’Epicur, de fet, no és un jardí sinó un hort on s’hi cultiven cols, naps i cogombres. L’existència, allí, és austera i fraternal. La vida i el pensament d’Epicur, com el seu jardí, també viuen fora muralla.

Els moments que precedeixen el crepuscle conviden a fer un balanç del dia que tot just s’acaba i a rumiar sobre el demà. És l’hora, també, que desfilen per la ment del filòsof imatges de la seva terra natal, l’illa de Samos, i altres llocs de la costa de la Jònia on havia viscut i on havia ensenyat.

La nit s’enduu el blau, el verd i el groc. No sabem si del llit estant sent les ones del mar que bressolen els vaixells del port, o el vent que infla les veles. Però pot ser també que no li arribi cap so. Aleshores, el silenci ofega, fins i tot, el batec d’una ala.

Abans no s’adorm evoca, amb emoció, els moments en què es va desvetllar per primer cop el seu interès per la filosofia. Tenia uns catorze anys quan va voler trobar explicacions sobre l’origen de les coses, més convincents que no les que ensenyaven alguns relats mítics, per molt bonics que fossin.

Epicur va ensenyar a Atenes durant trenta-cinc anys, en una modesta finca rústega, El Jardí. Tothom hi era benvingut. Els déus, en canvi, eren ben lluny. No intervenen per res en els afers dels humans.

El plaer dona felicitat, i l’amistat, que procura goig i alegria, constitueix una de les seves fonts més importants. Però aquest plaer no és el propi dels llibertins, sinó aquell que no ens fa “sentir dolor en el cos ni torbament en l’ànima”. Una vida plaent, pensava, és una vida assenyada, bella i justa.

Així, en aquest indret, a banda de tenir cura de les verdures i de quatre arbres, hom cultiva l’amistat, la serenitat, l’absència de pertorbació i l’alliberar-se del temor a la mort. És, però, una època cansada, sense massa il·lusions. Tot plegat convida a un retir interior i a desentendre’s dels afers de la polis. Segurament emparant-se en el capteniment que diu: “Per canviar el món, cal primer que ens transformem nosaltres mateixos”. Però això no significa que, en períodes de penúria, els deixebles del filòsof reparteixin aliments entre la gent més necessitada de la ciutat.

El jardí d’Epicur també és un símbol de resistència enfront els malestar, l’agressivitat o la violència del món exterior. Però cultivar el nostre propi hort o jardí no significa desatendre els problemes que afecten al conjunt de la humanitat.

A la fotografia que encapçala el text s’hi veu l’hort i espai comunitari de Palma de Mallorca anomenat precisament El Jardí d’Epicur, desallotjat l’any 2017. Font: Ara Balears. Isaac Buj.