Un món plural i divers és una riquesa que hauríem de preservar. Però per a determinades persones això és un inconvenient, un entrebanc, i fins i tot els provoca malestar. En tot cas, la qüestió no és escollir entre un món en blanc i negre o un món de colors. En primer lloc perquè el blanc i el negre també són colors amb tots els honors, que alhora gaudeixen de múltiples matisos. Per tant, la qüestió rau més aviat entre escollir o preferir un món caracteritzat per diferents colors ─inclosos el blanc i el negre─ o un món amb un únic color; és a dir, una sola realitat sense matisos. Per tant, si optem per aquesta darrera opció, ens allunyem de com és el món en realitat, i ens lliurem a com ens agradaria que fos. És una manera, si es vol, de consolidar una concepció unitària i dogmàtica de l’existència i del món. En canvi, la primera opció, pensem, transmet una idea que sintonitza plenament amb la pluralitat i la diversitat; una opció, per tant, més tolerant.

J.W. Goethe ho va reflectir molt bé en un dels seus aforismes, traduïts al català, per cert, per Joan Maragall*: “Els veritables obscurantistes són aquells que de les llums de colors ne composen la llum blanca fonamental”. L’acceptació i el compromís amb la llibertat individual s’avé millor, doncs, amb un món de colors diferents, amb una multiplicitat de maneres de fer, de pensar o d’estimar. Els dogmàtics, els fanàtics, veuen el món d’un sol color. Com diuen algunes persones, “tingueu por de l’home d’un sol llibre”. Fins i tot pot resultar millor “l’home de cap llibre”, que lluny de ser un fanàtic ─com podria ser el primer─ pot ser perfectament un home savi.

Els fanàtics, els homes d’un sol color o d’un sol llibre, no accepten ni el diàleg ni la pluralitat. Només la confrontació i la intolerància. Així que, malgrat la força que puguin arribar a tenir aquests últims, visca els colors i la diversitat!

*Pensaments de Goethe. Joan Maragall. Edició a cura de Joan Garí. Edicions 3 i 4, 2008.

La fotografia que encapçala el text és de Harry Gruyaert. Hotel Room, Gao, Mali, 1998.