L’horror a Gaza sembla no tenir fi. Cada dia es produeix un nou episodi de violència, mort i barbàrie. A les violacions dels drets humans per part de l’estat d’Israel ─com l’ús de la fam com a arma de guerra─, s’hi afegeix el silenci i la inacció de bona part de la comunitat internacional. Per tot plegat, els màxims dirigents de la UE i dels Estats Units haurien de dimitir. No són dignes del càrrec que ocupen, però sobretot han demostrat poca compassió i nul esperit humanitari. Alhora el desdeny i l’actitud frívola que han mostrat aquests dies vers la Global Sumud Flotilla ja no sorprèn ningú. Tanmateix, resulta indignant. Cal recordar, a més, que l’abordatge i detenció dels activistes per part de l’exèrcit israelià s’ha produït en aigües internacionals, transgredint, un cop més, el dret internacional. Tot està permès.

Trobem a faltar també una major contestació de la societat israeliana contra la política criminal i deshumanitzadora del seu govern ──a banda d’exigir l’alliberament dels ostatges─. On és el centreesquerra laic i pacifista israelià?

Podem imaginar què pensaria i què diria sobre aquesta tragèdia l’escriptor israelià Amos Oz, per exemple, o bé un altre autor de prestigi, d’origen jueu, com Edmond Jabès, ambdós destacats humanistes, partidaris de la pau i el diàleg, i convençuts que un món més just i solidari és possible. Per tant, si la pau i la justícia arriben algun dia a la regió serà gràcies a persones amb aquest esperit dialogant i pacífic, a les antípodes, doncs, de l’extremisme i la violència de l’actual govern ultra israelià i de Hamàs.

És probable que d’aquí uns anys ens preguntem com vam permetre que aquest genocidi tingués lloc; què vam fer per evitar-lo. El sofriment i la mort d’innocents és injustificable. A Palestina i a tot arreu.

Quan els botxins ja no puguin disparar a ningú més, dispararan a les estrelles i a la lluna, “perquè cap llum no ens quedi / perquè cap llum no ens estimi / I vam enterrar el sol / Fou un eclipsi solar sense fi”, va escriure la poeta Rose Ausländer durant els anys més foscos del segle XX. Però fins i tot en aquestes circumstàncies la lluita per la dignitat humana va continuar, enmig de les ombres prenyades de llum.

La pintura que encapçala el text és de Nabil Anani, Eye of Jerusalem, 2012.