El seu nom em desplau, fins i tot em neguiteja i m’enutja. Difícilment hi puc connectar. La cosa va anar a més quan vaig saber que, amb la idea de fer-li un lloc, s’havien expulsat altres noms que havien format part de la vida de moltes persones. Així que cada vegada que invoquen el seu nom ─cosa que passa ben sovint, i d’una manera reiterativa─ el rebuig augmenta.

Sí, el nom el trobo lleig, insuls, gens atractiu, sense ànima. Hi reconec, això sí, aquesta tendència que tenen molts vers un món cada cop més tecnificat, impersonal i menys romàntic, que definitivament no és el meu. Suposo que ja heu encertat de què parlo: em refereixo, naturalment, a 3CatInfo.

Amb la creació d’aquest monopoli informatiu s’han abolit o diluït noms tan bonics, estimats i plenament consolidats com Catalunya Informació, Catalunya Ràdio, 3/24 i TV3. D’aquesta manera, s’ha entrat en un procés d’uniformització i de concentració però també de confusió, on costa discernir la part de ràdio de la part de televisió. Així mateix, els colors, el disseny i la música que acompanyen la nova marca tampoc no han quedat precisament embellits; més aviat al contrari.

Per altra banda penso que s’ha perdut diversitat informativa, però sobretot proximitat, qualitat i claredat. Trobem normal la proliferació d’anuncis publicitaris que no s’acaben mai enmig dels espais informatius, tot i que aquest problema ja ve d’abans. També em preocupa l’emissió de certs programes de dubtosa qualitat. Convé recordar que estem davant de mitjans públics, la finalitat dels quals hauria de ser no només guanyar diners i ampliar audiències de qualsevol manera, sinó també oferir un producte digne, interessant i de qualitat.

Són temps dolents per la lírica i el romanticisme, ja ho sé. Però no per això ho hem d’acceptar, i sé que, pel que fa a mi, no deixaré de dir Catalunya Informació o 3/24, els quals tindran per sempre més el meu afecte i el meu agraïment.

La fotografia que encapçala el text és un autoretrat de la fotògrafa Tina Modotti.