Hugo von Hofmannsthal va néixer a Viena l’any 1874, aleshores la capital de l’Imperi austrohongarès, un estat dual que amb el pas dels anys va entrar en declivi i que va esclatar definitivament amb la I Guerra Mundial.

L’escriptor austríac va escriure la coneguda Carta de Philipp Lord Chandos a principis del segle XX en un context dominat per una profunda crisi de valors polítics, morals i estètics. Com afirma Jordi Llovet en la presentació de l’edició en català del llibre, Hofmannsthal elabora una concepció de la literatura que intenta “salvar el llenguatge literari enmig de la desfeta general dels temps contemporanis”.

L’autor vol expressar doncs, en aquesta obra, les seves pròpies inquietuds i dificultats a l’entorn de l’art d’escriure. El text pren forma de carta, que un escriptor, Lord Chandos ─un personatge de ficció─, adreça a Francis Bacon l’agost de 1603. Chandos li confessa que ha perdut del tot “la capacitat de pensar o d’enraonar de qualsevol cosa amb coherència”. Després d’haver escrit diversos llibres fent ús de les paraules més belles que hom pugui imaginar, ha decidit deixar l’ofici d’escriptor. El llenguatge l’ha abandonat, i  és incapaç de descriure les coses. Les paraules se li escapen i, a més, no aconsegueixen expressar allò que l’escriptor sent. Un tema que també tractarà Ludwig Wittgenstein, vienès com ell, quan uns anys més tard escriurà allò que “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”.

Si tot plegat ho traslladem al món d’avui, davant de les fake news, de la inversió i la perversió del llenguatge, què ens queda? Com anomenar les coses i els fets, amb precisió i veracitat? És difícil, certament, però sí que com a mínim hem d’evitar, enmig de tanta cridòria i buidor, que la honestedat i l’esperit constructiu a l’hora de cercar la veritat no quedin arraconats del tot. I no oblidem tampoc que el silenci, la lucidesa o el fet de reflexionar sobre la paraula també són una forma de protesta i de combat davant d’un món estrany i inquietant.

Carta de Philipp Lord Chandos. Hugo Von Hofmannsthal. Presentació i traducció de Jordi Llobet. Pròleg de Claudio Magris traduït per Jaume Vallcorba. Quaderns Crema, 2007.

La pintura que encapçala el text és una pintura de Mark Rothko de 1949 (fragment).