El bel·licisme i el rearmament guanyen terreny arreu, en detriment del pacifisme i de la sensatesa. Els falcons imposen la seva llei, la de la força, al Pròxim Orient i a Rússia, però també en altres llocs del món, mentre som molts els que ens ho mirem amb perplexitat i preocupació.

L’ésser humà és complex, ja ho sabem; la història, imprevisible. Una sospita, un malentès, un lleuger tremolor de l’aire, pot desencadenar una tempesta, però això no vol dir que el fanatisme i la guerra siguin una cosa natural i inevitable. El món en el seu conjunt no es mou, per sort, en uns paràmetres d’odi i de radicalitat extrema. Però si esclaten les passions més irracionals i agressives, també neix en el cor de la humanitat la revolta contra el dolor i la injustícia, que protegeix les víctimes innocents i frena la desmesura.

Els ciutadans no només s’haurien d’interessar més per la política, sinó fer-la seva, com l’aire que respiren, sense renúncies, i defensant la pau i la democràcia. Només així els camins podran obrir-se i ser de nou transitats. El reconegut director de cinema iranià Abbas Kiarostami, que va ser també poeta i fotògraf, va escriure: En un terreny ple de mines / cents d’arbres / plens de flors. Doncs, això. Fem-ho possible.

La fotografia que encapçala el text és de George Davison. Berkshire Teams and Teamsters, 1907.