La política no pot prescindir de l’ecologia. És més, pensem que aquesta li confereix un significat més pregon i democràtic, i la convida a ser més tolerant i compassiva. La política, gràcies a l’ecologia, pot abraçar tot el planeta, i situa la vida, amb totes les seves incomptables formes, en l’eix principal que vertebra tota acció. Avui, quan gairebé freguem el primer quart del segle XXI, l’acció política esdevé parcial, insuficient i, fins i tot, insolidària si no té en compte qüestions com el canvi climàtic, la biodiversitat o la contaminació de l’aire. Llàstima que no ho hàgim tingut present molt abans. Fins fa relativament poc els (grans) partits polítics d’arreu del món ─sempre amb les lògiques excepcions─ eren simples instruments de les elits econòmiques, pistes d’aterratge dels cabdills que comanden el sistema. I en bona part ho continuen sent, és clar. Les polítiques de les darreres dècades pel que fa a la qüestió ecològica han estat de tres tipus, bàsicament. En primer lloc, una acció que era, de fet, la inacció més deplorable: la …