Amb motiu del saqueig que ha patit el Louvre, s’ha recordat el darrer furt que havia tingut lloc a l’esmentat museu. Va ser el maig de 1998, i la peça robada va ser una pintura de Camille Corot: Le chemin de Sèvres. No s’ha trobat mai més.

Corot, precursor de l’impressionisme, va ser elogiat per Baudelaire, Cézanne i Picasso. Utilitzava colors suaus (verds, ocres, blaus i grisos) i defugia la grandiloqüència. La seva obra transmet una bellesa serena i elegant que ens desvetlla una emoció continguda. Cada objecte, per més simple que pugui semblar, vibra de vida. Diversos testimonis afirmen que fou una persona discreta, sensible, generosa i humil. Unes qualitats que no sobren, precisament, en el món d’avui.

El pintor francès va sentir sempre un amor sincer per la natura. Pocs van saber pintar com ell l’aire, l’aigua, els núvols o els arbres. Capaç de crear atmosferes dolçament poètiques, havia dit que el seu secret consistia en “no perdre mai la primera impressió que ens ha commogut”. És una altra lliçó que ens va deixar un artista gens mediàtic i d’una qualitat excepcional. Moltes de les seves pintures són veritables joies que ens continuen captivant.

La pintura que encapçala el text és de Camille Corot. Le chemin de Sèvres, realitzada a mitjans del segle XIX.