Resulta estrany i impensable que un govern d’un territori sigui hostil a la seva pròpia llengua, i que alhora ignori i menyspreï els seus escriptors. Però sí, això està passant, i no gaire lluny d’aquí. Els partits que avui governen les Balears i, especialment, el País Valencià, no només no protegeixen i promouen el català de les Illes i el català de València, respectivament, sinó que a més els posen pals a les rodes i pedres a les butxaques per enfonsar-los encara més.

De fet, no deixen de ser polítiques velles adaptades als nous temps; aquest cop, però, amb l’ajuda directa─ o amb la iniciativa─ de l’extrema dreta. I és que l’objectiu d’aquesta croada de caire ideològic és tot allò que respiri català. Per exemple, quan es va prohibir la presència de revistes en llengua catalana a una biblioteca del País Valencià. Si això hagués passat en un altre lloc amb les revistes en castellà, de ben segur que una delegació europea hauria vingut immediatament a veure què passava. I amb tota la raó. Però com que es tracta del català, i amb el català tothom s’hi atreveix, doncs no passa res. Tot ben normal. El mateix podem dir amb la polèmica gratuïta que han encetat aquests mateixos grups polítics amb els noms d’alguns carrers i premis literaris. Es veu que s’identificaven a una persona que o bé era massa d’esquerres o bé massa catalanista.

Avui, 25 d’abril, es celebra una de les dues diades del País Valencià. Sens dubte hi ha moltes coses per reivindicar encara; avui com fa 30 anys, quan ens deixaven Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o una mica més tard Ovidi Montllor, tres dels intel·lectuals i artistes més grans que ha donat aquesta terra, i que continuen proscrits per la dreta extrema i l’extrema dreta. Els drets lingüístics, culturals i socials tornen enrere com aleshores, i sembla que ara amb més força. Però el govern actual, tard o d’hora, passarà. En canvi, els versos i els cants, la pluralitat i la tolerància, la cultura i la llibertat, perviuran i, tard o d’hora, venceran l’odi i la ignorància.

La fotografia que encapçala el text és de Paul Strand. Central Park, Nova York, 1915.