MIRADOR
Feu un comentari

Temps de nit i de boira

Brassaï

 

José Marfil Peralta tenia 97 anys. Gena Turgel, 95. Han mort amb pocs dies de diferència. La seva vida va quedar per sempre més marcada per una ferida abismal, quan tenien més o menys vint anys: els camps d’extermini nazis. En José va ser deportat a Mauthausen i a Gusen. La Gena va sobreviure a Auschwitz, a Buchenwald i a Bergen-Belsen.

José Marfil és capturat pels alemanys a la batalla de Dunkerque (maig-juny de 1940), juntament amb el seu pare, José Marfil Escalona. Amb milers de presoners més caminen hores i hores, sota una calor intensa, en direcció a l’est. El pare no pot seguir el ritme. Tot d’una, arriben uns camions en els quals pugen els que ja no poden més. “Mi padre se subió a uno de ellos y yo traté de seguirle, pero ellos me miraron y me empujaron abajo. El camión se marchó y nunca más le volví a ver”.

José Marfil Escalona moriria a Mauthausen poc després, el 26 d’agost de 1940. Va ser el primer espanyol. En els gairebé cinc anys següents milers de republicans més van ser assassinats en aquest camp i en d’altres repartits per mitja Europa.

José Marfil Peralta és deportat també a Mauthausen, on arriba a finals de gener de 1941. Trasl-ladat més tard a Gusen, és a punt de morir en més d’una ocasió. Se salva gràcies al seu ofici de fuster i a la seva fortalesa física. Va estar pres fins al maig de 1945, quan el camp és alliberat per les tropes nord-americanes.

Fins al dia de la seva mort, seguia somniant amb l’horror: “Cuando me despierto me siento feliz. He pasado toda la noche en el campo y la alegría llega cuando me levanto por la mañana y veo que no estoy allí”.

Malagueny, de Rincón de la Victoria, havia viscut a Barcelona, d’on n’havia marxat amb quinze anys cap a l’exili. Ha mort a Perpinyà. Complint els seus últims desitjos, ha estat incinerat i les seves cendres s’han escampat per territori francès.

Dibuixos d'Alberto Giacometti.

Alberto Giacometti. Dibuixos, 1947. Descoberts l’any passat a Londres.

Amb la invasió nazi de Polònia, Gena Turgel i la seva família (mare i germans; el pare havia mort abans de la guerra) són confinats al gueto de Cracòvia. Un germà és assassinat quan intenta unir-se a la Resistència, després de fugir del gueto. Tot seguit, són trasl-ladats al camp de concentració de Plaszow, prop de Cracòvia. A dues de les seves germanes no les torna a veure mai més.

L’any 1944, juntament amb la seva mare, és deportada a Auschwitz. Enviada a Alemanya, és internada al camp de Buchenwald. Hi estarà poc temps. És trasl·ladada a un altre camp proper, Bergen-Belsen. Allà hi exerceix d’infermera. Cuida i dona consol a molts dels presoners en els darrers moments de la seva vida. Un d’aquests és una jove de quinze anys d’origen jueu que havia estat detinguda a Amsterdam. El seu nom és Anna Frank. Havia emmalaltit de tifus: “Vaig rentar-li la cara i li vaig donar aigua per beure”, recordaria Gena Turgel.

Cada cop resten menys testimonis directes de l’horror nazi. La democràcia i la llibertat són fruit d’un treball constant. El feixisme sempre espera l’ocasió per tornar a emergir.


 

El títol d’aquest escrit es basa en el film d’Alain Resnais, Nuit et brouillard (1955), colpidor documental sobre els camps nazis.


 

Brassaï

Brassaï. Avenue de l’Observatoire, París, 1934.

                           

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s