La història és ben coneguda. Som a l’abril de 1960. Un escriptor nord-americà famós arriba a la Costa Brava i s’instal·la a Palamós. Desitja un lloc tranquil per escriure. Està immers en una obra basada en fets reals que fa mesos que el té obsedit. Al cap de pocs dies d’arribar-hi, descriu, en una carta, la seva nova llar: “Això és un poble de pescadors, l’aigua és tan clara i blava com l’ull d’una sirena”. I a continuació: “Em llevo d’hora perquè els pescadors surten a les cinc de la matinada i fan tant de soroll que ni Rip Van Wikle podria dormir. Tot això em va perfecte per treballar”.

Truman Capote, aquest és el seu nom, havia arribat amb el seu company, Jack Dunphy, i amb un vell buldog. A Palamós hi romandrà un total de divuit mesos, entre els anys 1960 i 1962. Una placa al centre de la població recorda la seva estada en una casa de la platja de la Catifa. També es va allotjar a l’Hotel Trias i en una magnífica casa prop de Cala Senià. En aquest temps va conviure amb altres amistats nord-americanes, com l’escriptora i actriu Gloria Vanderbilt. Precisament, a la població empordanesa s’assabenta de la mort d’una altra amiga seva, Marilyn Monroe. És el 5 d’agost de 1962.

In Cold Blood (A sang freda) és l’obra que està escrivint. Per tant, va ser elaborada, en part, a Palamós, a Catalunya. Aquest reportatge novel·lat o novel·la de no ficció, com s’ha denominat, és, sens dubte, un dels cims de la literatura del segle XX. Allí, prop del Mediterrani, Capote no es podia treure del cap el terrible assassinat de la família Clutter, així com la personalitat i el destí dels dos assassins, Perry i Dick. La novel·la, magnífica, acabaria sent també un al·legat contra la pena de mort. L’obra es publica l’any 1965 i el seu ressò és immens. Abans, l’escriptor ja havia tingut èxit amb novel·les com Esmorzar al Tiffany’s (1958), convertida després en una pel·lícula emblemàtica gràcies a Audrey Hepburn, però In Cold Blood era una altra cosa. A partir d’aleshores ja no tornaria a escriure res de semblant. L’obra havia acabat, d’alguna manera, amb ell mateix.

En català va sortir per primera vegada a l’editorial Aymà l’any 1968 (precisament enguany es compleixen els cinquanta anys). La traducció va ser a càrrec de l’admirat Avel·lí Artís-Gener, Tísner. 

Capote dedica In Cold Blood a Jack Dunphy i a Harper Lee, l’escriptora i amiga que tant el va ajudar en tasques de recerca. Qui no recorda els primers mots del llibre:

“El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap enllà“.*

En un racó de la Mediterrània, davant d’una badia d’aigües clares i blaves, Capote pensava, escrivia, tornava enrere… No deixava de pensa-hi. D’una cosa n’estava segur, però: havia de ser la gran obra de la seva vida.

*A sang freda. Truman Capote. Traducció d’Avel·lí Artís-Gener. Proa/labutxaca (2010).

Dorothea Lange. Texas, 1938.