MIRADOR
Feu un comentari

Una llum en les tenebres

Ronis

 

El seu nom acompanya sovint el de Franz Kafka, però és evident que fou una dona que va volar molt més enllà. Era, és, Milena Jesenská.

Rebel gairebé des de l’alba: no accepta les convencions burgeses de l’època, sobretot les que fan referència a la dona. Fou, doncs, un ésser lliure, palpitant, amant de la cultura, en particular de la literatura. La seva vida és un elogi, també, a l’amor: ”Per ella l’amor era l’única vida autèntica i gran… No tenia por ni considerava que fos cap vergonya sentir intensament. L’amor era per ella una cosa transparent, natural…”, va deixar dit l’escriptora i amiga Margarete Buber-Neumann en la biografia que li va dedicar.

En les hores fosques, Milena no va defugir el compromís. S’oposa a l’estalinisme i al nazisme. Precisament, amb l’ocupació nazi de Txecoslovàquia és capturada per la Gestapo i deportada al camp de Ravensbrück, on mor un dia de primavera de l’any 1944. Allà havia conegut precisament Margarete, que sí que va sobreviure a l’horror nazi.

milenaMilena Jesenská va néixer a Praga l’any 1896. Estudia a l’Institut d’Humanitats femení Minerva, fundat per intel-lectuals txecs. Escriptora, periodista i traductora, l’any 1919 demana permís a l’escriptor de Praga Franz Kafka per traduir un dels seus relats curts al txec. A partir d’aquí inicien un intercanvi epistolar que es pot llegir com una magnífica història d’amor (fa poc han aparegut traduïdes al català les cartes que va escriure Kafka, a l’editorial Quid Pro Quo). Hi havia entre ells una afinitat intel-lectual, una comprensió mútua profunda. Milena, casada i tretze anys més jove que Kafka, també va tenir una relació d’amor i odi amb el seu pare.

L’escriptor escriu a Max Brod: “Milena és un foc ardent com mai no n’havia vist cap… I, tanmateix, summament delicada, valenta, intel-ligent, i tota ella és sacrifici o, si hom vol dir-ho així, tot ho ha aconseguit amb el sacrifici”.

Es van trobar en comptades ocasions. La primera, a Viena, el juny de 1920, només quatre dies. És Milena qui parla: “Coneixia més la seva por que no pas a ell mateix… Durant els quatre dies que va ser al meu costat la va perdre. Tots dos ens rèiem de la seva por… No ens calia fer cap petit esforç, tot era senzill i clar…Durant aquells dies la seva malaltia fou per a nosaltres com un petit refredat”. Al cap d’unes quantes setmanes es van retrobar a Gmünd, l’estació fronterera entre Àustria i Txecoslovàquia. No es van tornar a veure fins al cap d’un any. La tardor de 1921 Milena el visita a Praga (aquest li lliura tots els Diaris; la Carta al pare ja li havia donada anteriorment). Kafka morirà a principis de juny de 1924, víctima de la tuberculosi.

En una ocasió, s’havia referit d’aquesta manera a Milena: “Un principi, una llum en les tenebres”.


 

Ronis

Willy Ronis. El pont Carles, Praga, 1967.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s