LLIBRES
Feu un comentari

Escriure en el desert

Roth

 

Joseph Roth és una de les grans veus literàries del període d’entreguerres. Enemic del nazisme, es va veure obligat a deixar Berlín poc després de l’arribada de Hitler al poder. Viurà exiliat a París. Pobre, sol i consumit per l’alcohol, mor a finals de maig de 1939, tres mesos abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

Va escriure diverses novel·les (Job, Hotel Savoy, La cripta dels caputxins, La llegenda del sant bevedor…), però també nombroses articles periodístics i cròniques diverses. Els seus magnífics reportatges sobre el Berlín dels anys 20 o sobre la Rússia postrevolucionària el van situar a la cúspide del periodisme europeu. La filial del infierno en la Tierra* agrupa un conjunt d’articles que va escriure des de l’exili per a diversos diaris i revistes. Amb lucidesa i amb paraules precises i contundents denuncia el totalitarisme i les dictadures, en concret el nazisme, que estaven a punt de portar Europa i el món cap a la ruïna física i moral.

El Tercer Reich significava la fi d’aquella tradició alemanya humanística i humanitària. Els nazis havien trencat la corda que unia el país germànic amb la cultura i la civilització lliures. Europa accepta aquesta derrota. Roth ho expressa amb amargor: “(…) la Europa espiritual se rinde. Se rinde por debilidad, por desidia, por indiferencia, por irreflexión. El futuro deberá investigar con exactitud los motivos de esta capituación vergonzosa”.

No hi havia cap més alternativa, doncs, que l’exili per a autors com ell: “Nosotros, los escritores alemanes de origen judío, en estos días en los que el humo de nuestros libros quemados sube hasta el cielo, hemos de reconocer sobre todo que hemos sido vencidos”. Cahiers Juifs. Setembre-novembre de 1933.

Acusa la premsa alemanya d’estar al servei de la ignomínia i de la mentida: “(…) se sabe que la misión de la prensa alemana consiste no tanto en publicar hechos, sino en ocultarlos; no sólo en difundir mentidas, sinó también en sugerirlas; no sólo en confundir al mundo─el resto de este mundo raquítico que aún posee una opinión pública─, sino también en obligar-le a aceptar las noticias falsas con una ingenuidad desconcertante”. Pariser Tageblatt. Juliol de 1934.

Roth és crític amb el nacionalisme exacerbat, amb els que tenen un excés d’amor per la nació sense capacitat crítica. L’home que només estima la nació o la pàtria per damunt de tot, revoca la solidaritat europea. El nazisme és l’enemic, doncs, de la solidaritat europea.

La maquinària de la propaganda del Tercer Reich s’alimenta de les seves pròpies mentides: “La voz de la verdad es discreta, la de la mentida ruidosa. Tan poco segura de sí está la mentida, que tiene que girar con vehemencia. Como si quisiera sonar mas fuerte que ella misma”. Enmig de tant enardiment, exaltació i falsejament, la decència ha desaparegut. Cal, però, aixecar-se: “La verdad requiere propagación, pero no “propaganda”. Pariser Tageszeitung. Març de 1938.

Mira al seu voltant, el cel és fosc: “El mundo se ha vuelto apático y sordo, desconfiado frente a los que dicen la verdad y confiado frente a los que difunden la mentida. Sé que escribo en el desierto, ¡ y que todos nosotros clamamos en el desierto…! L’escriptor i periodista reitera, però, el seu compromís: “Aun así, escribimos. Porque sabemos que las palabras veraces no mueren”.

Roth és especialment crític amb la indiferència de molts, la qual, d’alguna manera, ha contribuït al triomf de la barbàrie. En aquest sentit, insisteix en la decadència d’Europa: “Si el humanitarismo se percibe como excepcional, ello significa que la inhumanidad es lo acostumbrado”. Pariser Tageszeitung. Gener de 1939.

El llibre inclou també quatre cartes dirigides al seu amic i escriptor Stefan Zweig. L’abatiment de Roth es fa ja evident en els primers mesos de 1933: “L’home ja no es commou quan es vulnera i s’assassina la condició humana”.

La llibertat de l’escriptor emigrat és la llibertat de poder expressar allò que pensa. La pàtria és, per a Roth, l’amistat però també la llengua amb la qual escriu. En el seu cas, la llengua alemanya, ara contaminada per Goebbels i companyia.

Avui, tot i que les circumstàncies, sortosament, són diferents, convé estar alerta. El feixisme ja ha tornat a treure el cap, si és que mai havia mort, i resta a l’expectativa. Que no ens trobi enmig de la indiferència.


 

* La filial del infierno en la Tierra. Escritos desde la emigración. Joseph Roth. Edició de Helmut Peschina. Traducció de Berta Vias Mahou. Editorial Acantilado. Reimpressió, juny de 2018.


 

Roth

Joseph Roth, amb la seva dona Friedl Reichler. Berlín, 1922.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s