PORTADA
Feu un comentari

Sentir

 

Anys 1315-17, la fam i la penúria colpegen Europa. Fred, collites dolentes. La vida és un luxe per a molts, però més ho serà al cap de trenta anys.

1348-49, la pesta negra s’escampa pel continent. Por, superstició, dolor. La gent deixa de confiar en la ciència, i la raó entra en crisi. La degradació, el declivi, continuen fins a la fi de la centúria.

Però el XIV és, també, el segle de Dante i de Giotto, de Petrarca i de Boccaccio. Laura i diversos amics de Petrarca moren a causa de la pesta. La seva producció literària i filosòfica, tanmateix, no minva, al contrari. La creativitat emergeix amb força, i rep un impuls extraordinari.

Immers en la tristesa i l’accídia, cal procurar-se bones lectures, no preferir l’afany de glòria com el de virtut, i tenir present el record de la condició mortal. Això és el que, a grans trets, li aconsella Agustí, en diàleg amb ell mateix, a Secretum, obra escrita a mitjans de segle, i en la qual l’humanista italià prova de conciliar la tradició cristiana amb la pagana.

Però, de fet, d’allò que no és capaç és frenar el desig d’eixamplar la seva obra literària: “Seré amb mi tant com podré, i em colliré els fragments esparsos de l’ànima, i habitaré amb mi sincerament (…) M’esperen molts afers, i grossos, si bé encara mortals”. (Secretum, traducció de Xavier Riu, Quaderns Crema).

Petrarca ja pertany al Renaixement, tot i viure a l’Edat Mitjana. Però és cert també que el Renaixement no hagués estat com va ser sense tenir en compte les meravelles, que n’hi va haver, de l’època precedent.

En el camp del pensament apareix una altra figura certament fulgurant: Guillem d’Ockham, filòsof secular que, abans de ser percudit per la pesta, va tenir temps de pensar i d’escriure unes quantes coses importants. Amb ell, té lloc un nou canvi de mentalitat, el coneixement se’l pot estudiar sense fer referència a la metafísica i a la teologia; simplement pot derivar de conceptes o de l’experiència. Guillem és conegut també per una màxima anomenada la navalla d’Ockham: “És inútil de fer amb més allò que pot ser fet amb menys”. És a dir, cal prescindir de totes les explicacions supèrflues i innecessàriament complicades. Avui, sentint com parlen certs personatges, els quals no van mancats, precisament, d’altaveus i de reverències, no és difícil pensar com d’útil podria ser que s’apliquessin aquesta regla.

La crisi, que travessa gairebé tot el segle XIV, provoca menys danys al nord d’Itàlia. És una zona que progressa en riquesa i cultura. Un saber, d’influència pagana, i que mira a Grècia i a Roma, comença a aflorar. El Quattrocento entra triomfalment i Florència es converteix en la capital del Renaixement.

Excés d’informació (certa o falsa), excés de malícia, excés de gairebé tot. Un món (parlo sobretot d’aquells que remenen les cireres) que es basa més en la quantitat que no pas en la qualitat (en el seu sentit més noble). Un món que encara no pensa ni actua amb mesura i moderació; unes aptituds que ja recomanaven els grecs des dels temps d’Èsquil i Heràclit (o Lao Tse, a la Xina, si fa no fa en els mateixos anys).

El primer concert per a violí de Max Bruch. Una obra que ha ocultat gairebé tota la resta de la seva producció. Feia temps que no l’escoltava, un bàlsam en aquests moments, en particular el seu adagio. Hauríem de sentir també la seva peça breu Kol Nidrei, sobre variacions de melodies jueves. 2020 serà l’any que es commemoren els cent de la seva mort.

Si després d’aquest 2020 naixerà un nou món o no, no ho sabem. Ens caldrà esperar un quant temps per saber-ho. Però sí que és possible que puguin canviar algunes sensibilitats, qui sap si en el sentit de ser més sensibles. Sensibles a certes coses que potser ens estan passant inadvertides en aquest món de vertigen. O no les veiem, o no les sentim.


 

roualt3

Georges Rouault. Hiver III, 1910.

This entry was posted in: PORTADA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s