Som al juliol i, com l’any passat, La Nau fa una pausa de dos mesos. Si preferiu podem dir-ne vacances, descans, aturada, parèntesi o, fins i tot, sojorn. Tant se val, però ens sembla que pausa potser sigui el mot que més s’hi escau, tot i que la resta, en un cert sentit, poden ser sinònims.

La Nau, doncs, torna altre cop a port, i deixarà de navegar durant aquest temps; encara que siguem a l’estiu, o precisament per això. Si no hi ha res de nou, tornarem el dijous 10 de setembre*.

Hi haurà alguns canvis, provarem noves rutes, viatjarem per racons que encara no hem explorat. Si més no, ho intentarem. És saludable anar fent variacions, petites ziga-zagues, amb el risc de no encertar l’objectiu, si és que n’hi ha, però amb la convicció que no ens allunyarem massa de l’esperit original del projecte. Justament fa uns dies, La Nau ha complert els dos anys d’existència. En aquest temps pensem que han tingut lloc tres etapes ben diferenciades:

En la primera, la que va de juny de 2018 a juny de 2019, amb una sèrie d’articles que tocaven més de forma explícita la realitat immediata, ja siguin els més orientats a la política o a la cultura. Aleshores, com ara, els llibres i el periodisme més literari han estat dos pilars fonamentals, i hem procurat tenir-los sempre presents. En aquest període els articles anaven signats amb pseudònims/heterònims.

Heu vist que estem parlant en plural. Cal fer un matís. Com ja es va dir des del principi, La Nau continua integrada per un únic tripulant, que n’és l’administrador, el redactor dels articles i, posats a fer, el que selecciona les imatges que encapçalen els escrits. Tot i això, reconec el meu deute amb moltes fonts diverses: determinades persones, llibres o llocs que he pogut conèixer. Tot plegat m’ha ajudat a fer els diferents continguts.

En la segona etapa, la que anava de setembre de 2019 a gener de 2020, els articles ja anaven signats, simplement, amb el nom de La Nau. Eren més, diguem-ne, històrics, amb una intenció de continuïtat, sense salts, i sense tallar, però, el fil que els unia amb el present. Al contrari, una mirada al passat ens dona una major perspectiva del que està passant avui.

Finalment, la tercera etapa, la que va començar el mes de febrer d’aquest any i ha acabat al juny, ha donat lloc a textos més fragmentaris, més reflexius. Hi ha tingut a veure, en part, l’època que hem viscut, tot desitjant que sigui el principi d’un nou ordre que ens porti cap a un món més solidari i sostenible.

Aprofitant aquesta pausa, podeu llegir, si us va bé, alguns dels 165 articles publicats fins ara. Només heu d’anar a l’arxiu que trobareu a la mateixa pàgina principal. Sempre podeu començar, per exemple, amb els publicats a partir del setembre de l’any passat, a l’inici del curs que ara tot just acaba.

A partir del setembre, doncs, La Nau tornarà a navegar per intentar comprendre i escriure sobre un món cada cop més complex. Fem el que podem, pas a pas, amb modèstia, però amb la il·lusió i la determinació per seguir endavant.

Gràcies per tot i que tingueu un bon estiu.

*La Nau publicarà nous articles (aquesta vegada d’unes dimensions més reduïdes, amb un màxim de 1000 caràcters), i si tot va bé, el proper 17 de setembre.

Camille Corot. Le Quai des Pâquis à Genève, 1841.