Habitar: viure en un cert indret. O bé: tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai. D’aquesta manera defineixen aquest mot alguns diccionaris. Habitar és viure, d’acord, però és també fer viure.

Habitem un pis, una casa, una ciutat o un terreny agrícola. Però l’únic lloc on totes i tots habitem de manera conjunta és la Terra. Tampoc no sembla pertinent anomenar-la “la nostra Terra”, com si els humans haguéssim adquirit uns drets de propietat sobre ella. El planeta és de tots els éssers vius que hi resideixen. I som tots, inclús les pedres, els que hem intervingut fabricant les seves pròpies condicions d’existència. La Terra no ens va venir donada de cop.

Fer viure la Terra, dia a dia. Fer viure i guarir les seves ferides que hem provocat. És el mínim que podem fer. Abans no sigui massa tard. Abans que les ferides siguin massa profundes i no puguin cicatritzar. Abans no hi hagi res a fer.

Bruno Latour, sociòleg, antropòleg i filòsof de gran prestigi, va dedicar una part important de la seva obra a l’estudi de l’ecologia. Poc abans de morir, l’octubre de l’any passat, va mantenir unes converses amb el periodista del diari Le Monde i assagista Nicolas Truong. El seu contingut s’ha recollit en un llibre que ha sortit fa poc i que té per títol Habitar la Terra. És una lectura adient i molt recomanable. Una magnífica porta d’entrada a l’obra de l’autor, una ocasió per gaudir del seu pensament clar i estimulant, obert a diverses disciplines. Així, és una reflexió sobre l’ecologia en relació amb el dret, la tecnologia, l’art, la ciència, la religió, la ciència o la filosofia, amb l’objectiu de fer més habitable la Terra.

La sociologia no és la ciència del social, assenyala Latour, sinó la que s’ocupa de les associacions heterogènies entre coses que no tenen res a veure entre elles: fragments de tecnologia, fragments de dret, fragments de ciència… En aquest sentit, “intentem pensar el tot, i tot allò de què està fet el món”

Mai com ara l’espècie humana no havia tingut tanta influència en el seu entorn i en els altres éssers vius. La modernitat ens ha allunyat de la Terra, i ha dirigit les nostres accions. Cal, doncs, que “puguem triar, discernir la bona tecnologia de la mala tecnologia, el dret bo del dret nociu”. Així, hem d’estar disponibles a conquerir unes “condicions d’habitabilitat per damunt de les qüestions de producció”, i dirigir-nos, doncs, cap a una “civilització ecològica”.

Formem part de Gaia, el concepte innovador que van exposar i desenvolupar James Lovelock i Lynn Margulis. Cal ser-ne conscients. Per tant, “la qüestió de la condició d’habitabilitat s’ha tornat essencial, ja no som a l’antic món on la qüestió més important era la de fer servir els recursos per desenvolupar-se”. Aquest procés ha transformat el nostre entorn i és per això que les qüestions ecològiques són ara tan importants, com en altre temps ho eren les qüestions diguem-ne més polítiques. Recuperant, doncs, les condicions d’habitabilitat, podem fer que el futur pugui ser una mica més esperançador: “No es tracta del progrés sinó de la prosperitat”.

La conversa acaba amb una bonica reflexió sobre la filosofia, sempre necessària. La filosofia, afirma Latour, “és aquesta forma sorprenent que s’interessa per la totalitat, i que no l’encalça mai, perquè el seu objectiu no és atrapar-la, sinó estimar-la”.

Sí, l’amor, “l’amor d’una saviesa evidentment inaccessible”. Una saviesa, en definitiva, per a la Terra.

Habitar la Terra. Bruno Latour. Converses amb Nicolas Truong, amb la col·laboració de Rose Vidal. Traducció d’Adrià Pujol Cruells. Editorial Arcàdia, 2023.

La pintura que encapçala el text és de Joachim Patinir. Descans en la fugida a Egipte, 1518-1520. Detall, perspectiva atmosfèrica.