Sempre hi ha hagut personatges ignorants i amorals, amb molt de poder, pels quals els mitjans no importen quan es tracta d’assolir un fi profitós per a ells i pel seu cercle més íntim. Però crec que mai com ara un individu d’aquesta mena no ho havia expressat d’una manera tan oberta i desinhibida ni havia pretès anihilar de cop els valors de la democràcia liberal i la convivència, almenys en els últims 80 anys. Mai tampoc no havia rebut tant d’homenatge i vassallatge, fins i tot per part d’aquells als quals ignora o en fa befa.

La força bruta s’imposa, alhora que s’afebleix la força institucional, el diàleg i la diplomàcia. Ha reviscolat de nou el colonialisme. Els valors ètics i morals no importen. La democràcia i els drets humans no són prioritaris. Allò essencial és el poder i la influència geopolítica, els diners, el petroli i les terres rares. Un món estrany i inquietant, certament. Tanmateix, cal resistir, i preservar i enfortir més que mai la democràcia, la dignitat i la decència. O el que queda d’elles.

La pintura que encapçala el text és de Jackson Pollock.