Com cada estiu La Nau deixa de navegar i torna al port. Lliurem la càrrega i gaudim, per una temporada, de la calma i la contemplació des de terra. La Nau abandona el blau i torna al verd, bé que la presència dels dos colors, i de molts altres, amb tots els matisos possibles, ens acompanyen siguem on siguem. Tornem a casa, sí, però la nostra llar es troba a tot arreu.

Esperem, tanmateix, que ens tornem a veure i puguem, més d’hora que tard, reprendre el viatge que fa poc més de vuit anys vam iniciar. En tot aquest temps ens hem omplert de plaer i coneixement, de curiositat i compromís, de cultura i bellesa. Amb humilitat però també amb determinació, La Nau ha volgut contribuir a la pau, al saber, a la llibertat, cosa que de retruc ha esdevingut també una cuirassa contra qualsevol tipus de violència i d’intolerància.

Hem après moltíssim, però també som conscients que tot, o gairebé tot, queda encara per fer. Per això, sigui en les condicions que sigui, el camí continua. Si ens porta prop o lluny, ja es veurà. La Nau s’ha anat fent amb el temps, dia a dia. O més ben dit, setmana rere setmana. No sempre amb la mateixa regularitat, però hem restat amatents a tot allò que consideràvem interessant d’explicar i compartir.

Amb aquest escrit, la publicació digital arriba als 300 articles editats. Una oportunitat, doncs, per tornar-vos a convidar a donar-hi un cop d’ull. Segur que hi trobareu coses d’interès i que seran del vostre grat.

Gràcies, una vegada més, per la vostra confiança. Bon estiu i a reveure.

La pintura que encapçala el text és Henri Matisse. Femme assisse, le dos tourné vers la fenetre ouverte (1922).