Fa poc més de tres mesos, el 3 de març, ens deixava un dels grans de la cultura del nostre país, Jorge Wagensberg. La seva mort va tenir un cert ressò mediàtic, és cert, però no amb la magnitud que una personalitat de les seves característiques i la seva obra haurien merescut. Som encara un país que no honora amb prou justícia els seus savis, dones i homes d’indubtable prestigi que fan gran, aquests sí, una nació. En canvi, encimbella mediocres individus, sense la meitat de les qualitats humanes i intel·lectuals dels primers.

Wagensberg és un savi, un humanista, per qui la ciència, en diàleg permanent amb la resta de disciplines, té el deure de contribuir a una societat millor. Definir-lo només de físic, científic o d’agitador de la ciència i de la cultura en general, en el bon sentit de la paraula, fora només una visió parcial. Estem parlant d’una persona que creia que només podríem avançar des d’un sentit interdisciplinari del coneixement, i des d’una concepció ètica de la ciència i de la mateixa existència.

El darrer llibre que va escriure, Sólo se puede tener fe en la duda, va aparèixer un mes abans de la seva mort. Són una sèrie d’aforismes agrupats sota diversos assumptes i matèries humanes, amb una breu introducció (la natura, el llenguatge, la democràcia, l’educació… ); pensaments concentrats no exempts d’ironia i de bellesa sobre diversos aspectes de la realitat. M’és impossible escollir-ne uns quants; la gran majoria em semblen enlluernadors. El mateix títol de l’obra és un aforisme seu (m’he permès agafar un altre pensament del recull com a títol del present article). El llibre, per tant, és absolutament recomanable. Si sou amics del dubte i del pensament lliure, de la crítica i de la paradoxa, passareu una estona de plenitud. El plaer estètic i intel-lectual és immens.

Wagensberg havia estat professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física de la UB. Havia escrit nombrosos articles sobre diversos camps de la física, així com llibres sobre ciència en general. L’apassionava sobretot la tasca de divulgador científic. Tenia unes grans habilitats com a comunicador. Durant anys va ser director del Museu de la Ciència, més tard CosmoCaixa, coincidint amb el canvi de seu. Va contribuir, doncs, a fer d’aquest espai un referent mundial. Actualment era el capdavant del futur museu de l’Ermitage Barcelona, la funció del qual és la d’establir diàlegs entre la ciència i l’art, precisament una de les línies que Jorge Wagensberg va perseguir amb més passió al llarg de la seva vida.

Sólo se puede tener fe en la duda. Jorge Wagensberg. Editorial Tusquets (Col·lecció Metatemas). Febrer de 2018.