Feliç la ciutat, els contorns de la qual es reflecteixen en un riu o en la mar. Qui ha passejat pels ponts de Tolosa de Llenguadoc, pels canals d’Amsterdam, per les ruïnes de Cartago o pel litoral de Ciutadella, per exemple, haurà pogut comprovar que la silueta de les seves cases o dels seus arbres i el seu reflex damunt les aigües són el revers d’una mateixa moneda. A més, en aquest bescanvi de llums no només som simples espectadors, també hi participem amb tot el nostre propi espai interior.

En la ciudad líquida hi trobem urbs traspassades per artèries d’aigua, com el Neva o el Mediterrani, i també per paraules que serveixen per a explicar històries reals o inventades. Però alhora, aquest llibre ens parla de la metàfora que és aquest racó interior en el qual hom es submergeix quan llegeix, escriu o tradueix. Obra suggestiva, d’una riquesa extraordinària, és un viatge per diverses ciutats seguint les petges d’escriptors que l’autora ha llegit i/o traduït; paisatges, físics i literaris, que han delimitat, fins ara, la seva vida. L’autora és Marta Rebón, traductora, coneguda per haver traduït del rus al català i al castellà a autors com Nabókov, Bulgàkov, Grossman, Aleksiévitx o Pasternak. Amb aquesta primera obra, descobrim una escriptora amb molt de talent, de veu sòbria i elegant.

Rebón evoca les ciutats on ha viscut (Sant Petersburg, Cagliari, Tànger, Quito o Barcelona). L’obra es completa amb una molt bona selecció de fotografies en blanc i negre de Ferran Mateo i de la mateixa Marta Rebón. Les seves mirades sobre el món s’han enriquit amb lectures, traduccions i, naturalment, dels múltiples viatges realitzats. De fet, tot està relacionat, el món pot canviar: “Cuando leemos un texto literario perspicaz y seductor, el mundo se vuelve más habitable”.

Aleshores, amb tot aquest coneixement, amb totes les coses que ha vist, escriure és més fàcil. És necessari, però, parar atenció, haver comprès i veure les ciutats com organismes vius que posseeixen una ànima. Marta Rebón recorda Antoine de Saint-Exupéry quan deia: “No hay que aprender a escribir, sino a ver”, que la literatura no es más que una consecuencia de haber visto y, sobre todo, vivido.

Com si es tractés d’una geografia espiritual i literària, amb aquest llibre hem pogut viatjar a múltiples racons, allunyats els uns dels altres, amb les seves cultures i llengües diverses, però amb una passió comuna: la literatura. En la ciudad líquida és, sens dubte, un dels millors llibres de no ficció de la temporada. No us el perdeu.

En la ciudad líquida. Marta Rebón. Editorial Caballo de Troya.

Fragment de la portada del llibre. Representa un mapa de les zones submergibles en cas d’inundació de Sant Petersburg. Diccionari enciclopèdic Brockhaus i Efron (1907).