CRÒNICA
Feu un comentari

Passejant amb Saul Leiter

 

L’exposició s’acaba a la petita i bufona biblioteca, des d’on podem veure un tros de la Ciutadella. A l’interior, l’ambient és fresquívol, però a fora és tòrrid. No es mou ni una fulla. En aquest espai de calma m’hi he assegut, fullejant tres o quatre llibres de fotografies de l’artista, part de les quals les hem pogut veure ara fa poc penjades a la paret. Per sortir cal tornar enrere i passar per davant de la mostra. Així, a qui li plagui, podrà veure de nou algunes de les imatges que més l’han captivat.

L’artista és Saul Leiter (1923-2013), un dels que millor van saber immortalitzar, amb la seva càmera fotogràfica, la Nova York de mitjans del segle XX, posant l’objectiu sobre la vida ordinària i la gent anònima, amb un enfocament i un tractament de la imatge molt peculiars. Fins a l’octubre podem visitar a Foto Colectania una mostra prou extensa i variada de la seva obra.

He volgut començar per les imatges en blanc i negre, de finals de la dècada dels 40 i dels 50. Tot seguit, avançant lentament, també m’he passat una bona estona contemplant les que són en color, del qual fou un dels pioners. Leiter sap treballar en la intersecció de diversos plans, amb l’ajuda de miralls i dels reflexos. Conjuga admirablement els colors, elegeix escenes senzilles, lleugerament poètiques, jugant, no poques vegades, amb diversos fenomens meteorològics, com la humitat, la pluja o la neu. En algunes imatges tendeix, fins i tot, a l’abstracció. La major part de les seves composicions em semblen memorables. Havia dit en alguna ocasió: “Una finestra coberta per gotes de pluja m’interessa més que la fotografia d’una persona famosa”.

Descobreixo personatges mig amagats, com esquívols, dins d’un paraigua, a l’interior d’un vehicle o coberts per ombres. Són moments íntims, quotidians, que transmeten, gràcies al seu saber artístic i a la seva discreció, un punt de misteri, amb projecció universal. Leiter també va treballar en revistes de moda com Harper’s Bazaar. Al llarg de la seva vida va combinar la fotografia amb la pintura. El seu camp d’acció fou bàsicament el barri on vivia, l’East Village.

Qui sap si Leiter es va trobar en més d’una ocasió amb Joseph Mitchell, l’insigne cronista del New Yorker, especialitzat en el retrat literari i que tan bé va saber retratar també la gent ordinària. Mitchell és autor del clàssic del periodisme literari Joe Gould’s Secret, on escriu sobre un personatge entranyable i misteriós que (mal)vivia pels carrers del Greenwich Village.

leiter2

Saul Leiter. Snow, 1960.

En aquesta fotografia, Leiter sembla com si s’hagués topat amb Joe Gould, tot i que ja feia tres anys que havia mort. El gran objectiu d’aquest bohemi que vivia com un vagabund era escriure una monumental Història oral del nostre temps, en la que pensava recollir milers de diàlegs, biografies i semblances de l’aiguabarreig humà de Manhattan. Volia incloure tot allò que havia vist o escoltat. Passejar i meditar: això era el que li agradava fer. Com Mitchell i Leiter, segurament. Aquest darrer, però, sempre a punt per fer click, quan la situació era òptima: “I simple looked at he world not really prepared for anything”, havia dit.

Mitchell transmet fragments, retalls d’una realitat que són “como las conversaciones que escuchamos en el autobús, que no tienen forma aparente, que comenzaron antes de que nos subiéramos y que seguirán después de que nos bajemos. Casi no hay drama, tragedia de la que llorar ni comedia de la que reir”. Aquestes paraules de Roberto Herrscher sobre l’escriptor que podem trobar en el seu llibre Periodismo narrativo (UB) poden servir, em sembla, també per a Leiter.

leiter3

Saul Leiter. Lanesville, 1958.

La neu s’amuntega, les gotes d’aigua no paren de baixar, els vehicles estan immòbils, hi ha persones que miren a través d’un vidre, un semàfor verd, rostres bonics, i una llum groga que em captiva.

S’ha fet tard, he quedat amb en Nil Rambert al Poble-sec, per a prendre alguna cosa i xerrar una mica. No sé si ja haurà sortit de la Miró. Cal, però, que m’afanyi. Carrer Princesa amunt, i allà agafaré el metro. Sí, això faré… Però no seria més curt agafar-lo a Arc de Triomf?


 

L’exposició SAUL LEITER: In search of Beauty ha estat organitzada amb la Saul Leiter Foundation de Nova York i comissionada per Roger Szmulewicz (propietari de la Gallery Fifty One d’Ambers).

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s