MIRADOR, PORTADA
Feu un comentari

17-A, uns apunts

Ernst Haas

 

Barcelona, finals d’agost de 2017.

He tornat a la Rambla. Cel clar, llum ardent. Excessiu, pel meu gust. No era aquí el dia 17, però sí, estava a la ciutat. De fet, hi era i no hi era.

Ara, per on he passat tantes vegades, algunes persones riuen, desborden alegria. És estrany. Però és comprensible. Tot ha de ser com abans, sabent que això és impossible. La vida s’imposa, d’acord, però la mort no s’oblida. D’aquí uns dies, però, els morts seran oblidats, excepte pels seus familiars i amics.

No tinc por. No, no és veritat: tinc por, jo que em considero forta i valenta. La violència, la barbàrie i el fanatisme tenen prou poder per anihilar la concòrdia, la pau, la bonhomia. Però, per sort, aquestes paraules sempre resisteixen; altrament, la vida seria insuportable. La cultura i l’educació tampoc no ens salven. Tanmateix, sense elles, el món s’acabaria enfonsant en l’abisme més profund. La llum declina, parlen el silenci i la serenitat, prop de les flors i dels missatges, mentre flamegen les espelmes. És un món de ferides i de llum. És un dia trist, veig com brillen els ulls; els meus també, jo que no tinc costum d’exterioritzar les emocions.

 

Pocs dies després

Quantes vides destruïdes, en pocs segons. L’assassí va tenir temps de veure el rostre de les seves víctimes? Com és possible que en l’instant precís no aflorés en ell ni un senyal de compassió? Els que prediquen el fanatisme terrorista no solen tenir la virtut de posar la raó i el dubte al servei del debat de les idees i de les creences, conformes a la dignitat humana, ni tampoc la de buscar vies pacífiques per a dilucidar els conflictes. Simplement colpegen amb violència i maten. Diuen que han venjat el seu Déu; quina arrogància! No han entès que la religió és (o hauria de ser) amor i compassió; sinó quin sentit té viure per als creients? La major part de les víctimes d’aquesta minoria que vol imposar amb mitjans violents un model de societat totalitària, són musulmanes. No ho oblidem.

 

Principis d’estiu de 2018

Alguns joves, és cert, es troben com perduts, emprenyats amb el món, sense una identitat definida. No se senten de la terra dels seus pares ni tampoc de la societat on han nascut o els ha acollit. Els manca un sentiment de pertinença, com s’ha assenyalat? És possible, però arribar a cometre crims d’aquesta magnitud és quelcom que resulta inversemblant. Però ha passat. És per això que l’educació per la tolerància i la convivència, el pensament lliure, el coneixement i les relacions (d’amistat) entre diverses persones i cultures continua sent essencial. Ens felicitem, però, que la societat catalana, després dels atemptats, no va caure, exceptuant episodis molt concrets, en actituds islamòfobes. Cal estar amatents, però. Per tot plegat, hi ha d’haver una major implicació per part de tothom, i trencar del tot prejudicis que no acaben de desaparèixer. No és fàcil, però és necessari fer-ho.

Així mateix, en els dies i setmanes que van seguir els atemptats, vam deplorar l’actitud miserable d’alguns polítics i mitjans de comunicació que van utilitzar aquest drama amb finalitats polítiques i amb interès propi. Pensem que el periodisme (però també la política) ha de ser honest i responsable. Cal tenir, per damunt de tot, respecte per a les víctimes i els seus familiars, i les informacions han de ser rigoroses. Però, per alguns professionals, tot això no va ser tingut en compte. També a tots aquests els exigim veritat i responsabilitat. Sembla que últimament alguns tornen a llançar merda per afavorir un determinat discurs polític o una línia editorial (els que han investigat, per exemple, la suposada manca de previsió dels mossos per prevenir els atemptats, han ignorat en canvi la relació de l’imam amb el CNI).

 

Primers dies d’agost de 2018

S’aixeca parcialment el secret de sumari. Fets que no deixen de sorprendre’ns; tot i que alguns ja havien anat sortint. Com és possible que ningú no donés l’alerta sobre el tarannà radical de l’imam o sobre els seus antecedents? Quina fou exactament la seva relació amb el CNI espanyol? De què van parlar en les quatre visites que membres d’aquest organisme i de la Guàrdia Civil li van fer a la presó de Castelló? La CIA va alertar els Mossos mesos abans, com han afirmat alguns mitjans? S’hi van reunir? En quina situació es troba avui la coordinació entre totes les forces de seguretat? Són algunes qüestions que no podem deixar de fer-nos.

El divendres 17 tindran lloc els actes de commemoració, un any després dels atemptats. Malgrat les polèmiques de les darreres setmanes, hauria de ser només un acte de record i de solidaritat amb totes les víctimes. Que si el rei havia de venir o no. Que si xiular-lo, que si no anar-hi si ell hi va, que si aplaudir-lo… Tot plegat és absurd. Passem del rei. Els protagonistes han de ser les víctimes i les seves famílies. Així mateix, el nostre immens agraïment a tots els servidors públics i persones anònimes, especialment els equips sanitaris. En uns moments molt difícils tots ells van fer una tasca encomiable.

Pel que sembla, les víctimes no han estat prou ateses per les administracions públiques en els darrers mesos, segons han confirmat algunes d’elles. El procés català i la posterior repressió va posar en un segon pla allò que hauria d’haver merescut molta més atenció. Després dels actes de record, les víctimes tornaran a ser oblidades. Haurem d’esperar un altre any?


 

P.D. Dit això, és evident que al rei actual (ni l’anterior) no li tinc cap mena de simpatia. Senzillament, no em representa. Per republicana, pel seu missatge rabiós del 3 d’octubre, pels negocis obscurs de la monarquia o per la seva implicació en el comerç d’armes (juntament amb els governs espanyols de torn). La venda d’armes a l’Aràbia Saudita és especialment greu. Per cert, la mort fa pocs dies de quaranta infants al Iemen en un bombardeig de la coalició liderada per aquest país ha estat només una anècdota, pel que sembla. Els mitjans ja no en parlen. Ningú ja no se’n recorda.


 

Ernst Hass

Ernst Haas. París, 1950.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s