MIRADOR
Feu un comentari

Pel camí d’Ícar

Staël

 

Si la sonda New Horizons continua navegant per les regions més gèlides del sistema solar, més enllà de Plutó, la Parker (en honor a l’astrofísic Eugene Parker, reconegut estudiós del vent solar) ho farà cap a les zones més càlides: s’aproparà al Sol més que cap altre artefacte creat per l’home.

En la mitologia grega, el primer que ho va provar va ser Ícar, fill de Dèdal i de Nàucrate, esclava del rei cretenc Minos. Amb les mateixes ales de fang i de cera que havia construït el seu pare, home de grans aptituds artístiques i tècniques, per fugir del Laberint, el noi va voler arribar, tot seguit, al Sol. Òbviament, el viatge va durar poc. Ícar va caure al mar Egeu i va morir ofegat. Dèdal, que ja l’havia advertit, encara plora sense consol. En aquesta ocasió, com és lògic, la nau Parker va molt més ben preparada i assortida que l’imprudent i malaurat jove.

El 5 de novembre d’aquest any la sonda farà la seva primera aproximació a l’estrella. Donarà vint-i-quatre òrbites al seu voltant, cada cop més petites. Assolirà unes velocitats mai aconseguides per cap altre giny humà. El 2025 es situarà només a quatre milions de quilòmetres de la seva superfície. Per tenir una idea més clara i precisa de tot plegat, suposem que la distància mitjana entre la Terra i el Sol fos d’un metre. El màxim acostament tindria lloc a uns 3 cm. L’objectiu del viatge és estudiar la corona solar, la tènue atmosfera exterior. Com és possible que la seva  temperatura pugui assolir els gairebé dos milions de graus centígrads, i en canvi la superfície tot just arriba als 6000 graus? La Parker també aprofitarà per saber més coses sobre el vent i les tempestes solars, i així preveure futures incidències que aquests fenomens puguin tenir sobre el nostre planeta.

De fet, però, gràcies a la curiositat i a la imaginació som nosaltres qui viatgem realment per l’Univers. Ens ho recorda l’insigne i dissortat filòsof italià Giordano Bruno, entusiasta del model copernicà i de l’univers infinit, víctima de les flames, en aquest cas de la foguera de la Inquisició. Comença així un dels seus poemes, probablement escrit en unes condicions força penoses:

Habitant encara damunt la terra agitada, prop de les/ vores del Leten,/ Tità, em vaig alçar a l’encontre dels astres!/ Astres errants, vegeu-me entrar a les vostres òrbites,/ Ja que només vosaltres m’obriu la via de la llibertat (…)


 

Staël

Nicolas de Staël. Le soleil, 1952.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s