En un dels seus llibres més elogiats (Dos ciutats), el poeta i assagista polonès Adam Zagajewski inclou un breu text en el qual apunta que hi ha com a mínim tres històries de la humanitat diferents: la història de la violència, la de la bellesa i la del sofriment. Però a diferència de les dues primeres, més o menys registrades, amb els seus professors i manuals, el sofriment “no deixa cap petjada. És mut”. Històricament mut. Per això, seguint l’argument de l’autor, és difícil comprendre l’essència dels grans traumes i de les barbàries de la història. “Per desgràcia, la història del sofriment no existeix”, acaba dient.

El maltractament psíquic i físic contra les dones pertany a la història de la violència amb majúscules, però és, sobretot, una pàgina ignominiosa de la història del sofriment. Quantes dones han estat agredides, silenciades, amb la impunitat i la injustícia triomfant… Una de les formes d’agressió més repulsives i tràgiques és la violència sexual i/o violació, en particular la que té lloc en el context d’un conflicte bèl·lic. És un crim comès de forma sistemàtica, com una arma més de combat.

Enguany el Comitè del Premi Nobel de la Pau l’ha encertat de ple, creiem, i ha guardonat dues persones que han estat víctimes i testimonis directes d’aquesta plaga: l’activista iazidita Nadia Murad i el metge congolès Denis Mukwege. Ambdós ja havien estat guardonats anteriorment amb el Premi Sàkharov que atorga el Parlament Europeu.

Murad vivia amb la seva família al nord de l’Iraq quan a principis d’agost de 2014 va ser segrestada per membres d’Estat Islàmic (EI) i venuda com a esclava sexual. Hom calcula que milers de nenes i dones han patit experiències similars. La Nadia va aconseguir fugir després de tres mesos retinguda i d’haver estat sotmesa a diversos maltractaments i violacions. Va passar per un camp de refugiats a l’Iraq i poc després va poder arribar a Alemanya. Des d’aleshores s’ha convertit en una de les veus que han denunciat amb més fermesa la violència comesa contra les dones del seu poble.

El ginecòleg Denis Mukwege té cura de les víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo. Ha estat amenaçat diversos cops, però la seva determinació i coratge han pogut molt més a l’hora d’oferir la seva ajuda a dones violades. En una ocasió va dir: “Cada cop que violen una dona, una mare o una filla és com si violessin la meva família”.

En la historia del sofriment sempre hi ha qui intenta donar veu als que no tenen veu, malgrat les coaccions i les amenaces constants. La lluita pels drets de les dones de Nadia Murad i Denis Mukwege, entre d’altres, és un exemple per a tothom. El triomf de la plena justícia encara és possible en aquest món.

Fotografia d’Abbas Kiarostami.