OPINIÓ
Feu un comentari

Resistència

Giacometti

 

No hem de caure en el desànim, i menys en la indiferència. No tot està perdut. L’auge de governs populistes d’extrema dreta produeix desassossec i aflicció, és cert. Tanmateix, un fet positiu s’imposa: la confiança i la determinació de ciutadans i col·lectius diversos que resisteixen l’embat de polítiques que atempten contra els drets humans i el medi ambient.

Són persones que fins ara estaven allunyades de la política, o pensaven que no anava amb elles. Ara, tot d’una, s’han posat en marxa, sense por i amb el cap ben alt, fent seva la proclama: si no vols que decideixin per tu, si no vols que discriminin els teus semblants, atreveix-te a sortir a l’escenari i prova, tu mateixa, de canviar les coses.

Fixem-nos en els Estats Units, on les dones, efectivament, s’impliquen cada vegada més en l’activisme polític. La procedència és diversa; pertanyen a diferents comunitats que conformen la societat nord-americana. Representen majoritàriament el Partit Demòcrata i partits d’esquerra, i s’han aixecat contra les polítiques tòxiques, en la forma i en el fons, de Donald Trump. Es tracta d’una nova manera de fer política, d’orientar la praxis envers a posicions més humanes i assenyades, en temes com la immigració, la preservació del medi ambient o les relacions internacionals.

Després de les eleccions legislatives recents, en les dues cambres del Capitoli de Washington hi haurà 118 dones. Tot un èxit, però encara queda molt camí per endavant. De moment, caldrà tenir presents els seus noms i seguir atentament la seva trajectòria política: Alexandria Ocasio-Cortez, Rashida Tlaib, Ilhan Omar, Deb Haaland, Ayana Pressley, Jahana Hayes, Veronica Escobar, Sylvia García… El fet que dones natives americanes, negres o musulmanes hagin estat escollides és una gran notícia per a la democràcia: fa que aquesta pugui ser més plural, més representativa. De ben segur que haurà estat un cop dur per a Trump. Malauradament, no sembla que això faci canviar el seu estil barroer i masclista.

Václav Havel considerava que la política és un servei que neix de l’ètica. Recuperar el sentit exacte d’aquestes paraules és essencial, i no només als Estats Units. Trump governa el país com governa les seves empreses, servint als seus propis interessos i als dels seus acèrrims. Amb prepotència, i amb mentides si cal. En comptes d’això, volem reafirmar, doncs, l’ètica i la generositat.

El neofeixisme que brota (o reneix) en les nostres democràcies encara imperfectes ho tindrà magre. Pot tenir victòries momentànies; ho estem veient. Però només això. Té poc recorregut. La resistència, sense treva, que reclama més democràcia, justícia i solidaritat és forta, de raó i de cor.


 

Giacometti

Alberto Giacometti. Annette noire, 1962.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s