Un autobús que propaga l’antifeminisme i que banalitza el nazisme recorre aquests dies territori peninsular. Pertany a una associació ultracatòlica i masclista anomenada Hazte Oír. Un nom, per cert, que tindria la seva gràcia si el tema no fos tan greu. Com si les seves tesis extremistes no haguessin estat àmpliament difoses en aquest país, com a mínim durant la dictadura franquista.

Els seus membres eviten parlar explícitament de violència masclista i parlen de violència domèstica, ja tipificada. Un subterfugi per amagar un missatge supremacista i minimitzar, d’aquesta manera, la violència contra les dones. També és una forma d’aigualir i d’eliminar directament les polítiques d’igualtat de gènere.

El discurs que privilegia l’home (o el fa víctima) i menysprea la dona el defensen també partits polítics com Vox, una formació més pròpia de temps pretèrits. Pensen que molts dels privilegis que els homes encara gaudeixen estan sent amenaçats per les reivindicacions feministes, les quals només reclamen respecte i una igualtat i justícia plenes.

També han generat estupor i indignació algunes sentències, prou conegudes, de la judicatura espanyola, que feien referència a casos d’agressions sexuals contra les dones. Les penes contra alguns dels violadors han estat força benèvoles. Fins i tot s’ha transmès una sensació de culpabilitat sobre la mateixa víctima. Un masclisme que perviu encara en moltes estructures de l’Estat, i en molts sectors de la societat. A les presons, les dones també pateixen una discriminació afegida. No poden disposar o fer segons què. Una anomalia democràtica més.

La lluita feminista inclou tots els homes. Molts d’aquests són víctimes també d’una societat masclista i patriarcal, que no ha deixat enlairar els seus propis sentiments o les seves inquietuds més enllà d’un patró imposat.

Tradicionalment han estat els partits d’esquerra els qui més s’han fet seva aquesta lluita. Però repetim-ho: la lluita ha de ser compartida per tothom. Hi ha un altre partit, però, ara escorat molt cap a la dreta nacionalista, que parla de feminisme liberal (?). Trobo que és un concepte erroni, venint sobretot d’on ve, perquè no poden parlar ni de feminisme, quan governen Andalusia amb el PP i, sobretot, amb el suport de l’extrema dreta masclista i xenòfoba, ni tampoc poden qualificar-se de liberals, perquè no crec que se sentin massa còmodes en segons quin tipus de llibertat d’expressió i en l’humanisme.

El 8 de març, el dia que dones i homes hem de reivindicar tantes coses, altres aprofitaran per retallar drets i per negar la violència masclista. Els fa por la justícia i la llibertat. Els fa por perdre els seus privilegis obtinguts a través de la imposició i de la força. I ara, utilitzant la mateixa democràcia ens volen fer tornar a temps ombrívols.

Tanmateix, la marxa no té aturador, les dones han entrat amb força a la política o a la cultura. Les polítiques progressistes d’igualtat tenen, a priori, més possibilitats d’èxit. És cert, els nous temps no són garantia d’anar sempre cap endavant, sobretot pel que fa a drets socials. Hi haurà encara moltes sotragades, enemics de tota mena que posaran murs al mig dels camins. Però no, no passaran.

Édouard Boubat. Lella. Bretanya, 1947.