OPINIÓ
Feu un comentari

Clavegueres de l’Estat

 

L’Estat està brut, molt brut. Ni amb tot el Fairy del món podríem fer net del tot. Ni amb tota mena de desinfectants podria néixer, a curt termini, una mica de brillantor. L’Estat Espanyol ja no té cap mena de credibilitat. Quin mal s’ha fet a la democràcia! El cost és immens en tots els sentits, menys per la major part dels personatges tèrbols d’aquest drama, i amb molt de poder, que ho han empastifat tot. Spain is different, una vegada més.

És obvi que molts estats del món, aparentment democràtics, han comès “pecats” d’aquesta mena. Però les formes matusseres i la impunitat han estat marca de la casa de l’Estat Espanyol.

La corrupció és endèmica. Polítics o banquers han fet ús de pràctiques mafioses. Per si això no n’hi hagués prou, l’Estat va decidir actuar al marge de la democràcia. Alguns dels seus elements es van dedicar a espiar i a difamar partits d’esquerra i/o independentistes. Tan plenes estan les clavegueres que fan trontollar tot el terreny. Les fissures s’han fet visibles i la brutícia ja s’exposa a ple sol, malgrat que hi ha alguns que ho intentin tapar o fer veure que no existeix. Una part dels mitjans de comunicació espanyols són còmplices o directament responsables també d’aquest escàndol. Els fets són tan greus que ja no existeix cap racó on els responsables, això sí, ben protegits, puguin ocultar-se.

No han estat només les maneres tèrboles d’un Villarejo. No és aquest l’únic personatge opac de la funció. N’hi ha molts més. Els que el van reclutar, els que van promoure l’espionatge o els que el van infiltrar, a ell i a altres, dins de l”enemic”, amb l’ànim de fer mal. L’anterior govern del PP ( i en part també l’actual) està ple d’ombres. Hi va haver un moment en què per la unitat de la pàtria, la supervivència de la monarquia o el manteniment del sistema, amb reminiscències franquistes, s’havia de fer el que calgués. Fins i tot, si era necessari, renunciar a la democràcia.

No és estrany, doncs, que s’hagin fet altres passos en aquest sentit: limitar la llibertat d’expressió, censurar mitjans de comunicació, empresonar polítics i líders socials, encobrir les vergonyes i actuar amb una manca de transparència sobre diversos assumptes públics… Tot plegat dona arguments a aquells que consideren l’Estat Espanyol com un projecte fallit. Caldrà un munt d’hores, si això és encara possible, per refer-lo. O més ben dit, per construir una autèntica democràcia.


 

BRASSAI8

Fotografia de Brassaï.

This entry was posted in: OPINIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s