LLIBRES, MIRADOR
Feu un comentari

Un home lliure

 

Fou l’home de les mil disfresses, l’escriptor ocult amagat sota diversos pseudònims. No se sap a quin país va néixer. Any? És possible que cap al 1890. Viatger infatigable, va viure, entre altres llocs, a Alemanya, Anglaterra i Mèxic, on s’instal·là el 1924. En aquest mateix país hi va morir un 26 de març de 1969. Fa exactament cinquanta anys.

Heus aquí alguns dels noms que va fer servir: B.Traven, Ret Marut, Traven Torsvan, Otto Wiencke, Hal Croves… i variacions sobre aquests mateixos noms. Enrique Vila-Matas l’inclou entre els escriptors del No en la seva celebrada obra Bartleby y Compañía: “Tuvo menos nacionalidades que nombres, pero tampoco anduvo corto en este aspecto. Dijo ser inglés, nicaragüense, croata, mexicano, alemán, austriaco, norteamericano, lituano y sueco”.

La seva identitat continua sent un misteri, malgrat els intents i les suposicions que s’han efectuat. És un cas gairebé únic a la literatura i a l’art. A Mèxic, signant com a B. Traven, va escriure unes quantes novel·les que van atraure una multitud de lectors: El barco de los muertos, El árbol de los colgados o El tesoro de Sierra Madre, que va inspirar la pel·lícula homònima de John Huston, amb Humphrey Bogart com un dels actors protagonistes.

La vídua de l’autor, Rosa Elena Luján, va confirmar un mes després de la seva mort que B. Traven era també Ret Marut, un escriptor anarquista actiu a Alemanya entre els anys 1917 i 1921, tot i que la seva presència en aquest país és, pel que sembla, d’uns quants anys abans.

Així, en aquell període turbulent, el personatge en qüestió edità a Munic una revista amb el nom de Der Ziegelbrenner (El Ladrillero, en castellà; en català no he trobat un nom que em convencés del tot). Aquest mitjà fou un dels altaveus més crítics i lúcids, amb un enfocament polític-literari, de la realitat del seu temps. Altres revistes d’aquella època amb un esperit semblant van ser la famosa Die Facklel (La Torxa), de Karl Kraus, o Die Aktion (L’Acció), de Franz Pfemfert. Un escriptor bavarès, Oskar Maria Graf, ja va definir Marut com “un dels personatges més rars d’aquell temps”.

Amic d’anarquistes com Erich Mühsam o Gustav Landauer, Marut va disposar de l’ajuda inestimable d’Irene Mermet, una estudiant d’art dramàtic. Acabada la guerra, amb l’auge dels moviments de l’esquerra revolucionària, la repressió de l’Estat es va fer més ferotge, sobretot a partir de 1919. Així, Landauer fou assassinat el maig d’aquest any, com mesos abans ho havien estat Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. A finals de 1921, Der Ziegelbrenner publica el seu darrer número. Poc després Marut i Mermet s’exilien.

No tornarem a trobar l’esquiu escriptor i periodista fins al 1924, instal·lat ja a Mèxic, amb el nom de B. Traven. En les novel·les esmentades d’aquests anys segueix amb la seva crítica del capitalisme i de l’ambició dels homes pels diners, com ja havia fet en els seus articles a Alemanya.

El nostre personatge treu tot el seu esperit llibertari en la redacció dels articles a l’esmentada revista alemanya. Així, insisteix en la idea de l’individualitat de l’home, influït per Max Stirner, i en la seva desconfiança cap a qualsevol organització o inclús moviment revolucionari. Exposa l’absurditat de les fronteres nacionals i critica fortament la guerra, la censura, la burocràcia i la mateixa existència dels estats (“Ser acusat d’alta traïció es l’únic títol honorable que es pot aconseguir en un Estat”, escriu en una ocasió), però també “renya” la mateixa societat que permet la repressió i la injustícia. És dur també contra aquells que practiquen la peresa intel·lectual. No vol dominar ni ser dominat. Desitja ser únicament un ésser humà.

En un dels seus escrits (30-1-1919)*, assenyala: “Jo no puc pertànyer a cap partit perquè en cada afiliació veig una limitació de la meva llibertat personal”. Més endavant afegeix: “La meva llibertat només està assegurada si totes les persones del meu entorn són lliures. Només puc estar alegre si totes les persones que m’envolten estan alegres. Només puc ser feliç si totes les persones que veig i que em trobo miren el món amb ulls feliços (…)”.

En altres articles es mostra contrari a la violència i al crim: “Assassinar un home es l’acte més condemnable que un home pugui cometre”. En canvi, la seva aposta per l’ésser humà lliure i la vida no admet dilació: “En la condició humana no hi ha bé més preuat que la vida”. Ho sabia prou bé: en una època de violència, de militarització i de repressió, com la que va patir en carn pròpia, els innocents estan més desvalguts que mai.

B. Traven (Ret Marut) va ser un dels crítics més furibunds contra aquells que volien sotmetre la llibertat i la justícia. La dignitat humana era (és) inviolable. No sabem què pensaria del nostre temps, però de ben segur que continuaria carregant a tort i a dret contra qualsevol enviliment de l’ésser humà.


 

*En el estado más libre del mundo. Ret Marut/B.Traven. Selecció, traducció i cronologia d’Andreas Löhrer. Alikornio Ediciones, 2000.


 

modotti

Tina Modotti. Camperols. Mèxic, 1929.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s