PORTADA
Feu un comentari

Continua l’espectacle

 

Tret de sortida a la campanya electoral. S’acabaran les ximpleries o les promeses que saben que no compliran? No som ingenus. Fins al 28 d’abril tot indica que encara en sentirem de més grosses, sobretot del trio format per la dreta, la dreta extrema i  l’extrema dreta. Només pels disbarats que han pregonat a tort i a dret, amb mentides, mitges veritats o hipèrboles, són incapaços de governar i, a més, els seus dirigents han demostrat no tenir ni uns mínims nivells de decòrum i d’honestedat.

Catalunya (i en particular el procés) ven a l’Estat, i d’un temps ençà s’ha convertit, més que mai, en l’ase de tots els cops. Per aquest motiu l’han exhibit impúdicament, sabent que això dona vots. Tanmateix, són conscients que aquesta pràctica del burxar no tindrà cap efecte a Catalunya. Si fem cas de les últimes eleccions que han tingut lloc (i de les enquestes recents), com a mínim dos d’aquests partits tindran uns resultats més aviat residuals. Imagino, però, que en altres zones de l’Estat, per molt que els posi el tema català, els seus ciutadans també voldran que els partits estatals els parlin dels seus propis problemes. De fet, segons el baròmetre del CIS, al capdamunt de la llista de les preocupacions dels espanyols no apareix el tema català, sinó l’atur i la corrupció.

El PSOE ho ha mig entès. No el beneficia parlar de Catalunya. Mira de no cometre greus errors sobre aquesta i altres qüestions. Evita córrer cap risc. Una victòria còmode sembla força plausible, tenint en compte el nivell mostrat pels seus rivals situats a la dreta de la dreta.

Per altra banda, al PP i Ciutadans els incomoda parlar, per exemple, d’eutanàsia, avortament, medi ambient o habitatge. Prefereixen guarnir-se amb la indumentària de l’espanyolitat, mentre juguen a la confrontació i a l’amargor. Però fracassaran. Són temps de diàleg, de serenor i de respecte mutu. És per això que les enquestes (sempre agafades amb tota la precaució) donen els millors resultats al PSOE i a ERC.

No és casualitat. La política en majúscules és prou valuosa per deixar-la en mans de quatre ineptes que es dediquen a fer de piròmans. Si desitgen que la política sigui una mena circ on s’insulti i es difami els rivals, que s’ho facin entre ells, i ens deixin tranquils a la resta dels mortals. Preferim la política nascuda de l’ètica i de l’empatia, però també el circ fet amb gràcia i humor intel·ligent.


 

picasso1

Pablo Picasso. Família de saltimbanquis, 1905.

This entry was posted in: PORTADA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s