Hi ha països que porten una història trista, nacions que han sofert, sobretot en la darrera centúria, períodes d’opressió i de vulneració dels drets democràtics, alguns especialment tràgics. Polònia és un d’aquests països i, per això, també hi ha, en molts sectors de la seva societat, un elevat sentit de la llibertat.

Un territori marcat per la barbàrie del nazisme i per una dictadura comunista viu, avui, immers en l’ultranacionalisme catòlic i euroescèptic, actualment en el govern, caracteritzat per unes maneres de fer populistes i, certament, autoritàries. Enmig de tot plegat, però, emergeixen moviments progressistes i proeuropeus, els quals, amb coratge i determinació, es resisteixen a perdre espais de llibertat i de democràcia.

Durant el comunisme, contra una vida exterior, cenyida per l’armadura del totalitarisme, lluitava una vida interior, contemplativa, ubèrrima, fins i tot, i que cercava en l’art i en la cultura en general possibles subterfugis.

És extraordinària la collita d’un país com Polònia. Citem només uns quants noms, universals tots ells:  Kieślowski, Kapuściński , Miłosz , Herbert, Preisner, Szymborska o Zagajewski. El cinema, la poesia, la música i l’assaig literari són les disciplines principals on els hem d’anar a cercar. En un país que ha conquerit tants cims, pel que fa a la creació artística, és inevitable que, tard o d’hora, qualsevol forma de totalitarisme ha de ser per força vençuda.

Ara, però, amb l’ultranacionalista govern polonès, que colpeja les minories, els drets dels ciutadans, la llibertat de premsa o la separació de poders (per exemple amb la polèmica reforma del sistema judicial), els temps tornen a ser tempestuosos. En el conjunt de l’Europa de l’Est (però també en altres racons del vell continent) l’extrema dreta s’enfila progressivament, i ja toca poder. Però la resistència cívica i cultural, la decència i el coratge democràtic, que combaten l’opressió i la mentida, són valors perennes, no ja de Polònia sinó del conjunt de la humanitat. En la cultura, en la resistència, doncs, rau l’esperança i el futur d’Europa.

El títol d’aquest article remet precisament al llibre Solidaritat i soledat, d‘Adam Zagajewski (edició en castellà, amb traducció d’Anna Rubió i Jerzy Sławomirski, i publicat per Acantilado).

Zbigniew Dłubak. Movens-12, 1968.